TOT ÉS TOT
Perquè els colors de la tendresa aporten
tonalitats més netes al paisatge
i fan l’ombra dels arbres molt més densa.
Així creixem; i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.
Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l’ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concentrar-se en signes, en paraules.
L’INSTANT
Sorprèn i fins i tot desassossega
veure que els anys lentament dilueixen
certs senyals, certes presses, i trasmuden
l’insòlit en costum. Fa malt, a voltes,
tan aferrat al cos i els seus propòsits.
¿Però des d’on, sinó del cos estant,
t’és concedit de compartir la clara
dimensió del temps, de tu mateix
i de tots els misteris que t’envolten?
Més enllà d’aquest gest sense ressò
tot és el buit; estima el gest, estima’n
la densitat incerta, la desfeta
irremeiable i tendra, que suscita
designis i combats, i els estimula.
Ets en l’instant, i creixes i t’exaltes
fins el fosc de l’instant, irrepetible.
Aquets poemes de Miquel Martí i
Pol són del llibre LES CLARES PARAULES, signat per ell “Per els teus quatre fills” era un dia de
novembre del any 1996, (inauguraven una
llibreria a Lleida, on jo hi feia estada), assegut a la cadira de rodes, ja
no parlava, si amb un gran i dolç somriure. Han passat els anys, ell ja no i
és. Ara soc jo el que utilitza cadira de rodes. En el seu honor procuro
passejar-me amb els millors delssomriures. Sinó em distrec sempre ho aconsegueixo.
En Miquel EM en Josep ELA
(fotos
Canon PowerShot G12 són de
"l'estudi actiu" d'on un nou món s'obre cada dia)
"l'estudi actiu" d'on un nou món s'obre cada dia)
3 comentaris:
'Així creixem; i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.'
¡Que delicia, que armoniosa ternura....!
Ha sido una suerte descubrirte, ¡te he gozado!
Hablo el valenciano y me gustaria poder contestarte a través de el, para acercarme mas al catalan, pero no lo se escribir.
Gracias por tus hermosos versos.
Al poema L'instant falta una frase....Es la de "saber-se tant sotmès, tant vulnerable" Pots modificar l'entrada que és preciosa...Felicitats i per molts anys.
09/03/2015 gracies per els vostres comentaris, “un blog sense visites, ni comentaris es un mort en vida"
Publica un comentari a l'entrada