els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 18 de setembre de 2017

poesía i fotografía



De primer, citaré un poema del meu admirat poeta menorquí, Ponç Pons, publicat enguany i que forma part del poemari.

“Desert encès”
Bach s’acomiada de la vida  a Leipzig
Ja el murmuri pregon del misteri m’emplena
la casa que habiten gastats instruments.
Simfonia d’esputs, de retrats que s’esborren,
com ombres que fugen són ara els records.
Veig un mar fonedís, veig la porta que s’obre,
i em criden celístis els àngels a cor.
No té marges la llum. Per l’enterra de llenya
hi ha notes mustiant-se i abúlics bemols.
Sent un trist oboè. Grave s’alça en sol l’orgue
que empaita una fuga que fuig estrident.
On em porta aquest son? Cap a l’èxtasi pur
d’una gran partitura? Deixeu—me dormir.
Ja el compàs martellenc del rellotge em reclama
i em pesen els músculs amb flàccid neguit.
Deu ser música el cel. Ostinato un acord
dissonant s’allargassa per l’àmbit del buit.
Em recorre un calfred. Tot s’ensorra fondal...
    He viscut per al so.

                                      Vull que em plori el silenci!






LA POESÍA m’agrada, aviva el meu pensament, m’entreté i aprenc amb ella.
LA FOTOGRAFÍA és creativa, encara que passegis per els mateixos indrets fotografiats mil vegades, sempre és quelcom diferent.
UNA NOVA CANON la EOS M6 just estrenada a finals d’agost, ja du 464 fotos fetes, una foto enfocada amb tota l’obertura i la mateixa de menys, just l’estic coneixent, té moltes possibilitats, el que més m’agrada és el seu objectiu un 15-45mm versàtil i lluminós. Hauré de llegirem les instruccions i aprofundir amb elles, per coneix-la millor. És de poc pes digital i de grans prestacions.
EINES que amb donen gran creació.

Josep