De primer, citaré un poema del meu admirat poeta menorquí, Ponç Pons, publicat enguany i que forma part del poemari.
“Desert encès”
Bach
s’acomiada de la vida a Leipzig
Ja el
murmuri pregon del misteri m’emplena
la casa
que habiten gastats instruments.
Simfonia
d’esputs, de retrats que s’esborren,
com
ombres que fugen són ara els records.
Veig un
mar fonedís, veig la porta que s’obre,
i em
criden celístis els àngels a cor.
No té
marges la llum. Per l’enterra de llenya
hi ha
notes mustiant-se i abúlics bemols.
Sent un
trist oboè. Grave s’alça en sol l’orgue
que
empaita una fuga que fuig estrident.
On em
porta aquest son? Cap a l’èxtasi pur
d’una
gran partitura? Deixeu—me dormir.
Ja el
compàs martellenc del rellotge em reclama
i em
pesen els músculs amb flàccid neguit.
Deu ser
música el cel. Ostinato un acord
dissonant
s’allargassa per l’àmbit del buit.
Em
recorre un calfred. Tot s’ensorra fondal...
He viscut per al so.
Vull que
em plori el silenci!
LA POESÍA
m’agrada, aviva el meu pensament, m’entreté i aprenc amb ella.
LA FOTOGRAFÍA
és creativa, encara que passegis per els mateixos indrets fotografiats mil
vegades, sempre és quelcom diferent.
UNA NOVA CANON
la EOS M6 just estrenada a finals d’agost, ja du 464 fotos fetes, una foto
enfocada amb tota l’obertura i la mateixa de menys, just l’estic coneixent, té
moltes possibilitats, el que més m’agrada és el seu objectiu un 15-45mm versàtil
i lluminós. Hauré de llegirem les instruccions i aprofundir amb elles, per coneix-la
millor. És de poc pes digital i de grans prestacions.
EINES que amb
donen gran creació.
Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada