esperança

Tot és possible

Paraules per a l’esperança

MIQUEL MARTÍ I POL

De la tendresa

fins la ruta blava

de l’esperança.

Abecedari: una joia solidària

L’esperança és el do dels que sofreixen.

L’exiliat

La esperanza es el don de los que sufren.

I ara he obert de bat a abat les portes de casa

perquè hi entrin de nou la gent i les paraules,

perquè hi creixi la gent i les paraules serveixin

per fixar l’esperança de la gent en la gent

(només això, ben cert, només això)

i ens puguem mirar els ulls sense vergonya.

Jo ara em veig créixer.

APUNT: Estic amb un constipat de nassos, a casa reclòs, entre esternut i estossec, intento llegir poesia, més aviat son estrofes, del poemari d’en Miquel Martí i Pol el llibre Tot és possible va ser un regal d’aquestes festes. No ho digueu a ningú, mentre m’esperava per la visita del metge, he llegit mig llibre, fent anotacions per ara penjar-ho com a post. Ha! les fotos son de google, entronquem amb els petits poemes, l’osito Bimbo és per mi molt tendre (evoca a records llunyans, dons m’acompanyava dia a dia venen pa i pastissos, ho va fer 33 anys) Re-dimonis de refredat no amb deixa ni escriure. 

Josep esta com una olla foradada i fa aigües per tot, a més de l’ELA que pateixo...buff “a perro flaco todo son pulgas” i crec que visc sense esta gaire esperançat.