Hola Jordi, em quedat com uns senyors, l’un desabrigat i l’altre abrigat fins el coll, però hem quedat tal com som i amb l’alegria de haver-nos saludat, et dic una cosa si hagués tingut bateria hauria fet mes estona amb tu, vaig quedar parat amb la velocitat que vares agafar per enfilar la pujada, una PASADA! de fet “qui no risca no pizca”autèntics ex-ciclistes, al límit sempre, jo he fet proeses que Deu Nido, les expliques els avis natius de la plaça i no s’ho creuen ELS EX-CICLISTES SOM AIXÍ, sort tenim d’aquestes vàlvules d’escapament per alleugerir les nostres mancances. La VIDA! un l’ha de viure plenament tu ho fas i jo també. També vull dir-te l’amistat que ens brinda en Mathius, és un bon amic. Fa els possible per ajudar. Jo el vaig tenir durant una llarga temporada d’autònom al, no amb va fallar mai.
M’allargaria però no vull fer un llençol, si dir-te que si et ve de gust a peu de la firma hi ha les adreces que t’obriran els meus blocs, si et be de gust passejant-hi i gaudiràs de com soc jo. e igual trobes una sorpresa i la nostra foto, i aquestes paraules meves per tu, els dos vivim encara que diferent una VIDA! plena.
Acabo amb un petit poema que m’ha inspirat la tardor. Abraçades Josep
el camí que prenem
per fer un passeig.
tímidament...
els arbrers perden la fulla,
i ja és una altre tardor.
jrrof
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada