lluís llach

Lluís Llach «País petit» 1980

http://www.lluisllach.cat/catala/paispetit.htm     

PAÍS PETIT

El meu país és tan petit

que quan el sol se’n va a dormir

mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies

que és per això que torna.

Potser sí que exageren,

tant se val! és així com m’agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que des de dalt d’un campanar

sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por,

tenen por de sentir-se sols,

tenen por de ser massa grans,

tant se val! és així com m’agrada a mi

i no sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta lluny d’aquí

i ens fem contrabandistes,

mentre no descobreixin

detectors pels secrets del cor.

I és així, és així com m’agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que quan el sol se’n va a adormir.

mai no està prou segur d’haver-lo vist.

 

    

Catalunya lliure!

ex-ciclistes

Hola Jordi, em quedat com uns senyors, l’un desabrigat i l’altre abrigat fins el coll, però hem quedat tal com som i amb l’alegria de haver-nos saludat, et dic una cosa si hagués tingut bateria hauria fet mes estona amb tu, vaig quedar parat amb la velocitat que vares agafar per enfilar la pujada, una PASADA! de fet “qui no risca no pizca”autèntics ex-ciclistes, al límit sempre, jo he fet proeses que Deu Nido, les expliques els avis natius de la plaça i no s’ho creuen ELS EX-CICLISTES SOM AIXÍ, sort tenim d’aquestes vàlvules d’escapament per alleugerir les nostres mancances. La VIDA! un l’ha de viure plenament tu ho fas i jo també. També vull dir-te l’amistat que ens brinda en Mathius, és un bon amic. Fa els possible per ajudar. Jo el vaig tenir durant una llarga temporada d’autònom al, no amb va fallar mai.

M’allargaria però no vull fer un llençol, si dir-te que si et ve de gust a peu de la firma hi ha les adreces que t’obriran els meus blocs, si et be de gust passejant-hi i gaudiràs de com soc jo. e igual trobes una sorpresa i la nostra foto, i aquestes paraules  meves per tu, els dos vivim encara que diferent una VIDA! plena.

Acabo amb un petit poema que m’ha inspirat la tardor. Abraçades  Josep

el camí que prenem
per fer un passeig.
tímidament...
els arbrers perden la fulla, 
i ja és una altre tardor.  
jrrof

 

m'agrada Colnago

M'agrada Colnago, sempre m'ha agradat, les clàssiques son una passada, estant d’acord amb el meu temps de ciclista, ara malauradament no i puc anar, una ELA m’ho impedeix, m’ha pres el plaer de paladejar de entra altres coses, ara però la cadira elèctrica Kite és les meves cames, ella em du allà on no podria haver pensat mai, m’és fidel una bella amiga, ella i jo anem junts per tot. Amics ciclistes bones pedalades i compteu amb el transit. Josep