els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 22 de setembre del 2016

TARDOR 2016

bona tardor per tothom!
 Josep
CANÇÓ DE TARDOR - NOÉ RIVAS

Ja ha arribat la tardor
 
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

EL ARBOLILLO - Mª DOLORES CAMPUZANO

Con hojas doradas,
De color amarillo,
Estaba en otoño
El triste arbolillo.
La lluvia caía,
El viento sopló,
Y el pobre arbolillo
Sin hojas quedó.

LA TARDOR - F. BOFILL; A. PUIG; F. SERRAT 

Els arbres es muden 
de roig i de groc, 
les fulles tremolen
sota un sol de foc. 
El vent les fa caure, 
les duu fins al port.
Quan surtis de casa, 
trepitja-les fort!
Les mosques s'amaguen, 
l'hivern és a prop.
Les flors, espantades,
es tanquen de cop.

POEMA DE TARDOR - GLÒRIA CASALS

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.


OTOÑAL - NELA RÍO 

Inocentes en su caída
desnudas
se entregan al charco
con suavidad de humo.

Ahora peces,
las hojas nadan hacia el invierno.

TOT PLOVENT - JOAN JOSEP ROCA LABÈRNIA

Trenca el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre encara
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!

LA TARDOR - ISABEL BARRIEL 

Ens atrapa la tardor
Amb la pluja i la frescor,
Un cistell de rovellons,
La magrana i sa dolçor.

CANCIÓN ORIENTAL (fragment) - FEDERICO GARCÍA LORCA

Las castañas son la paz
del hogar. Cosas de antaño.
Crepitar de leños viejos, 
peregrinos descarriados.

TEMPS DE CASTANYES - ISABEL BARRIEL

Has sentit el vent com bufa?,
has vist avui el gris al cel?.
És ja temps d'encendre l'estufa
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...

LA CASTANYERA DE LA PORXADA - ÀNGEL DABAN 

A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.
Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.
Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.

EL VENT - JOANA RASPALL

Bufa, bufa, vent!

Treu la polseguera 
i les fulles seques 
de la carretera. 

I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà demà!

TARDOR - JORDI PINYOL I MERCADÉ

Bufa el vent
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat

Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror

Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor

MANTELLS DE FOC - ALBA PANISELLO

Us esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit. 


TARDOR: TEMPS I RITME - ANTONI CATALÀ

Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.

OTOÑO - MARIO BENEDETTI

Aprovechemos el otoño
antes de que el invierno nos escombre
enfrentemos a codazos en la franja del sol
y admiremos a los pájaros que emigran

ahora que calienta el corazón
aunque sea de a ratos y de a poco
pensemos y sintamos todavía
con el viejo cariño que nos queda

aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele
y no haya sitio para la belleza
porque el futuro se nos vuelve escarcha.


AMANECER DE OTOÑO - ANTONIO MACHADO

Una larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.

Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.

Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.

GOIG DE TARDOR - JOAN BARCELÓ SUBIRANA

La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.


 OTOÑO - JUAN RAMÓN JIMÉNEZ

Esparce octubre, al blando movimiento
del sur, las hojas áureas y las rojas,
y, en la caída clara de sus hojas,
se lleva al infinito el pensamiento.

Qué noble paz en este alejamiento
de todo; oh prado bello que deshojas
tus flores; oh agua fría ya, que mojas
con tu cristal estremecido el viento!

¡Encantamiento de oro! Cárcel pura,
en que el cuerpo, hecho alma, se enternece,
echado en el verdor de una colina!

En una decadencia de hermosura,
la vida se desnuda, y resplandece
la excelsitud de su verdad divina.


PAISAJE - FEDERICO GARCÍA LORCA

La tarde equivocada
se vistió de frío.
Detrás de los cristales,
turbios, todos los niños,
ven convertirse en pájaros
un árbol amarillo.La tarde está tendida
a lo largo del río.
Y un rubor de manzana
tiembla en los tejadillos.

LA TARDOR - JOSEP CARNER

A l'arbre hi ha una fulla
que ja està a punt de caure
i l'últim raig del dia, 

que ho sap encar la daura.




dissabte, 27 d’agost del 2016

vacances 2016





Llanars agost 2016

(vacances del 5 al 24)

Aquí a Llanars condeixen els dies, sols en portem deu i sembla que faci una eternitat.

Cada dia he baixat a Camprodon, alguns matí i tarda. He descobert un altre poble, on abundant els parcs, molt grans i macos:

Parc la Campa, Parc Mare de la Font, Parc Ritortell, Passeig de la Fon Nova, Parc Mas Ventós. Les fonts: Font de la Forcará, Font Nova, Font del Ferro, Font de Llandrius al seu costat la Ermita del Roure.

M’ho estic passant be amb les descobertes, he conegut un Camprodon més amable amb les persones en el seu acull, he fet moltes fotografies amb la Nova FUJIFILM X-2ES, una meravella, la bossa nova que he estrenat, és de cuir marró Fujifilm, ja està viscuda i marcada amb ralles, el ser de línees rectes va molt be, tant per llegir i de sopor per la càmera. El objectiu és un 18-55 una miqueta just per els detalls. Espero el 18-135 crec serà el que usaré mes, veurem fa dies que el vaig comprar i el ser fora de casa, si han vingut no m’hauran trobat, el retràs en servir-lo ha fet que no el pogués estrenar, en aquets dies de vacances.

He llegit quasi el llibre “Estimat Miquel  Lluís Llach” l’he trobat deliciós cada paraula vol dir quelcom, els poemes, els Faxos, les correccions, han fet viure’l integrat plenament. El meu estimat i volgut Miquel Martí i Pol, ell ja no hi és, ara soc jo que passejo amb cadira, com ell em els millors somriures. Estimo el home i la seva poesia.

A 15 d’agost 2016

Josep


AL CARRER DELS QUATRE LLITS
Miquel Martí i Pol – Lluís Llach

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d’amors clandestins, segles,
mentre  els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.

Són la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per cantonades
donen de franc l’amor,
han vingut fins aquí rodant món, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.

Però qui són
Aquesta gent que fatxendeja tant,

cap  on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.

Ens que ells són els atletes
Que ens fan senyal d’un demà molt més feliç
però de la enllà del temps
no els recordem fent l’amor en els nostres llits.

No són ells els qui esperem...

Al carrer dels Quatre Llits
Quant la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l’escalfor del seu pit
i entre els pobres llençols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en déus de la nit.

Ballen junts la puta Cultura
I el xapero Benestar,
en la nit tèbia es gronxen
obrin un màgic vals,
que per ells tot el món és un sol ritme,
plens d’orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.

Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps

i ompliran
l’ample horitzó amb llum de dignitat.

Atletes  de la pau, de les idees,
atletes del somni d’un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
                                         atletes del gest bondadós.

Aquets són els qui esperem!

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s’ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el matí
i a pas lent fan camí cap el nou dia
mentre el fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aquí.

Atletes de la pau, de les idees,
Atletes del somni d’un món millor,
Atletes del cor fratern, dels sentiments,
                                          Atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!

Un pont de mar blava,
l’ombra dels déus ran de l’aigua,
tornaveu de misteris,
port de vents i de calmes. 

LLANARS 09/08/2016 jrrof










dissabte, 23 de juliol del 2016

coloma negra i portes tancades


 merlot de google
coloma de google

COLOMA NEGRA
Coloma sense color
reina de la negritud
que sospires amb dolor
per saber d’on has vingut.
Pot ser fruit d’una aventura
de ta mare amb un merlot,
en moments de gran fretura
i el colom fent-li boicot.
No hauries de passar pena
pel color tan poc corrent
hi ha coloms de tota mena
i és bonic ser diferent.

fotos de jrrof
 fotos de jrrof
PORTES TANCADES

Són portes tancades que mai m’obriran
Misteris ocults s’hi amaguen darrera
Bé miro i escolto passant pel davant
Però resten tancades i em fan de barrera.

Enyoro les portes, les portes obertes
Enyors i records que resten latents
De portes de fusta, de llauna cobertes
Que mai no tancaven els seus dos batents.

L’entrada era franca, el tranc casolà
Que res no temia, la gent que hi vivia,
Puig cap mal no pensa qui mal no fa.
Avui dins les cases la por s’hi congria.

Poesia de Narcís Munsó

diumenge, 19 de juny del 2016

passionera

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:
LA PASSIONERA
DISSABTE 11 DE JUNY DE 2016-06-11
Passionera

Cada dia, si no em sortit amb el cotxe cap a in drets on hi trobem ara les orquídies, intentem fer una caminadeta amb la Carme d’una hora pels voltants de casa. A la zona de la Font de les Mulleres, des de fa uns quants mesos completament seca, hi ha una casa a la tanca de la qual hi creix i s’hi enfila la passionera. Fa una flor molt bonica.

Li he fet la fitxa, diu així:

LA PASSIONERA
passiflora caerulea
cast. PASIONARIA

La passionera és una planta enfiladissa, que pot arribar als 15 – 20 metres si troba suport suficient. És originària d’Amèrica del Sud. Plantada en jardineria i subespontània en canyars, marges i altres indrets ruderals.

Les fulles alternes i palmades, a la seva base hi creix un circell de cinc a deu cm per agafar-se al suport.

Floreix des de la primavera a la tardor amb una flor olorosa i rodona d’uns 10 cm de diàmetre.

El fruit és una drupa de color taronja i grandària com una nou que per dintre mostra un granulat negre.

També se l’anomena com a: claus de Crist, claus de l’infern, clavells de crist, flor de la passió, flor dels tres claus, herba de la passió, passionera blava.

Tots aquests noms fan referència a la flor en la que es diu que s’hi pot veure unes formes que ens recorden la passió de Crist: La corol•la és la corona d’espines, els tres estigmes representen els tres claus de la creu, l’ovari i la base, el calze, les cinc anteres, les cinc ferides, els deu pètals ( 5 pètals i 5 sèpals) el dotze apòstols ( menys Judes el traïdor i Pere el negador), els circells són els fuets flagel•ladors.

Té propietats medicinals com a sedant, antiespasmòdica i somnífera.
Li he dedicat un poema que diu així:

PASSIONERA
Ha vingut de l’Argentina,
del Brasil o l’Uruguai.
Té la flor de purpurina.
molt bonica, la més guai.

Sa formosa roda - flor
representa l’escenari
de la mort i la passió
del Déu - Crist en el Calvari.

A la flor tothom hi veu
corona punyent d’espines,
els pistils són claus de creu
i els estams nafres divines.

Com un nispro és el seu fruit
i per dins negra magrana.
Jo no el vull ni cru ni cuit
és molt fat, em treu la gana.

Per avui prou. Tingueu bona setmana!!!
                                         Narcís Munso

Avui l’atzar m’ha fet buscar per trobar-me amb el Narcís que no el coneixia.

Ho comento he assistit a una cantada a l’escola de música entre La Garriga/Sant Cugat el que dirigia la coral santcugatenca, portava un llibre a les mans i ens llegit uns poemes feien honor a Mallorca Sa Foradada, el Torrent de Pareis       

 Els poemes eren deliciosos i transportat anys de soldat a se Illa ho vaig conèixer, també ho va conèixer la que seria la meva esposa.

M’he atrevit a copiar fil par randa del seu bloc i el seu post. Narcís no m’he pogut estar et demano disculpes. Josep