passionera

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

LA PASSIONERA

DISSABTE 11 DE JUNY DE 2016-06-11

Passionera

Cada dia, si no em sortit amb el cotxe cap a in drets on hi trobem ara les orquídies, intentem fer una caminadeta amb la Carme d’una hora pels voltants de casa. A la zona de la Font de les Mulleres, des de fa uns quants mesos completament seca, hi ha una casa a la tanca de la qual hi creix i s’hi enfila la passionera. Fa una flor molt bonica.

Li he fet la fitxa, diu així:

LA PASSIONERA

passiflora caerulea

cast. PASIONARIA

La passionera és una planta enfiladissa, que pot arribar als 15 – 20 metres si troba suport suficient. És originària d’Amèrica del Sud. Plantada en jardineria i subespontània en canyars, marges i altres indrets ruderals.

Les fulles alternes i palmades, a la seva base hi creix un circell de cinc a deu cm per agafar-se al suport.

Floreix des de la primavera a la tardor amb una flor olorosa i rodona d’uns 10 cm de diàmetre.

El fruit és una drupa de color taronja i grandària com una nou que per dintre mostra un granulat negre.

També se l’anomena com a: claus de Crist, claus de l’infern, clavells de crist, flor de la passió, flor dels tres claus, herba de la passió, passionera blava.

Tots aquests noms fan referència a la flor en la que es diu que s’hi pot veure unes formes que ens recorden la passió de Crist: La corol•la és la corona d’espines, els tres estigmes representen els tres claus de la creu, l’ovari i la base, el calze, les cinc anteres, les cinc ferides, els deu pètals ( 5 pètals i 5 sèpals) el dotze apòstols ( menys Judes el traïdor i Pere el negador), els circells són els fuets flagel•ladors.

Té propietats medicinals com a sedant, antiespasmòdica i somnífera.

Li he dedicat un poema que diu així:

PASSIONERA

Ha vingut de l’Argentina,

del Brasil o l’Uruguai.

Té la flor de purpurina.

molt bonica, la més guai.

Sa formosa roda - flor

representa l’escenari

de la mort i la passió

del Déu - Crist en el Calvari.

A la flor tothom hi veu

corona punyent d’espines,

els pistils són claus de creu

i els estams nafres divines.

Com un nispro és el seu fruit

i per dins negra magrana.

Jo no el vull ni cru ni cuit

és molt fat, em treu la gana.

Per avui prou. Tingueu bona setmana!!!

                                         Narcís Munso

Avui l’atzar m’ha fet buscar per trobar-me amb el Narcís que no el coneixia.

Ho comento he assistit a una cantada a l’escola de música entre La Garriga/Sant Cugat el que dirigia la coral santcugatenca, portava un llibre a les mans i ens llegit uns poemes feien honor a Mallorca Sa Foradada, el Torrent de Pareis       

 Els poemes eren deliciosos i transportat anys de soldat a se Illa ho vaig conèixer, també ho va conèixer la que seria la meva esposa.

M’he atrevit a copiar fil par randa del seu bloc i el seu post. Narcís no m’he pogut estar et demano disculpes. Josep