bona tardor per tothom!
Josep
CANÇÓ DE TARDOR - NOÉ RIVAS
Ja
ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
EL ARBOLILLO - Mª DOLORES CAMPUZANO
Con hojas doradas,
De color amarillo,
Estaba en otoño
El triste arbolillo.
La lluvia caía,
El viento sopló,
Y el pobre arbolillo
Sin hojas quedó.
LA TARDOR - F. BOFILL; A. PUIG; F.
SERRAT
Els
arbres es muden
de
roig i de groc,
les
fulles tremolen
sota
un sol de foc.
El
vent les fa caure,
les
duu fins al port.
Quan
surtis de casa,
trepitja-les
fort!
Les
mosques s'amaguen,
l'hivern
és a prop.
Les
flors, espantades,
es
tanquen de cop.
POEMA DE TARDOR - GLÒRIA CASALS
Cargols,
bolets, castanyes, pomes i magranes
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.
OTOÑAL - NELA RÍO
Inocentes
en su caída
desnudas
se entregan al charco
con suavidad de humo.
Ahora peces,
las hojas nadan hacia el invierno.
desnudas
se entregan al charco
con suavidad de humo.
Ahora peces,
las hojas nadan hacia el invierno.
TOT PLOVENT - JOAN JOSEP ROCA LABÈRNIA
Trenca
el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre encara
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre encara
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!
LA TARDOR - ISABEL BARRIEL
Ens atrapa la tardor
Amb la pluja i la frescor,
Un cistell de rovellons,
La magrana i sa dolçor.
Ens atrapa la tardor
Amb la pluja i la frescor,
Un cistell de rovellons,
La magrana i sa dolçor.
CANCIÓN ORIENTAL (fragment) - FEDERICO GARCÍA LORCA
Las
castañas son la paz
del
hogar. Cosas de antaño.
Crepitar
de leños viejos,
peregrinos
descarriados.
TEMPS DE CASTANYES - ISABEL BARRIEL
Has
sentit el vent com bufa?,
has vist avui el gris al cel?.
has vist avui el gris al cel?.
És
ja temps d'encendre l'estufa
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...
LA CASTANYERA DE LA PORXADA - ÀNGEL
DABAN
A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.
Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.
Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.
A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.
Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.
Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.
EL VENT - JOANA RASPALL
Bufa,
bufa, vent!
Treu
la polseguera
i
les fulles seques
de
la carretera.
I,
després, un núvol
tot
ho ruixarà,
i
quina fresqueta
que
farà demà!
TARDOR - JORDI PINYOL I MERCADÉ
Bufa
el vent
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat
Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror
Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat
Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror
Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor
MANTELLS DE FOC - ALBA PANISELLO
Us
esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit.
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit.
TARDOR: TEMPS I RITME - ANTONI CATALÀ
Plou
grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
OTOÑO - MARIO BENEDETTI
Aprovechemos el otoño
antes de que el invierno nos escombre
enfrentemos a codazos en la franja del sol
y admiremos a los pájaros que emigran
ahora que calienta el corazón
aunque sea de a ratos y de a poco
pensemos y sintamos todavía
con el viejo cariño que nos queda
aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele
y no haya sitio para la belleza
porque el futuro se nos vuelve escarcha.
Aprovechemos el otoño
antes de que el invierno nos escombre
enfrentemos a codazos en la franja del sol
y admiremos a los pájaros que emigran
ahora que calienta el corazón
aunque sea de a ratos y de a poco
pensemos y sintamos todavía
con el viejo cariño que nos queda
aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele
y no haya sitio para la belleza
porque el futuro se nos vuelve escarcha.
AMANECER DE OTOÑO - ANTONIO MACHADO
Una
larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.
Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.
Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.
Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.
Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.
GOIG DE TARDOR - JOAN BARCELÓ SUBIRANA
La
tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
OTOÑO - JUAN RAMÓN JIMÉNEZ
Esparce
octubre, al blando movimiento
del sur, las hojas áureas y las rojas,
y, en la caída clara de sus hojas,
se lleva al infinito el pensamiento.
Qué noble paz en este alejamiento
de todo; oh prado bello que deshojas
tus flores; oh agua fría ya, que mojas
con tu cristal estremecido el viento!
¡Encantamiento de oro! Cárcel pura,
en que el cuerpo, hecho alma, se enternece,
echado en el verdor de una colina!
En una decadencia de hermosura,
la vida se desnuda, y resplandece
la excelsitud de su verdad divina.
PAISAJE - FEDERICO GARCÍA LORCA
del sur, las hojas áureas y las rojas,
y, en la caída clara de sus hojas,
se lleva al infinito el pensamiento.
Qué noble paz en este alejamiento
de todo; oh prado bello que deshojas
tus flores; oh agua fría ya, que mojas
con tu cristal estremecido el viento!
¡Encantamiento de oro! Cárcel pura,
en que el cuerpo, hecho alma, se enternece,
echado en el verdor de una colina!
En una decadencia de hermosura,
la vida se desnuda, y resplandece
la excelsitud de su verdad divina.
PAISAJE - FEDERICO GARCÍA LORCA
La tarde equivocada
se vistió de frío.
Detrás de los cristales,
turbios, todos los niños,
ven convertirse en pájaros
un árbol amarillo.La tarde está tendida
a lo largo del río.
Y un rubor de manzana
tiembla en los tejadillos.
LA TARDOR - JOSEP CARNER
A
l'arbre hi ha una fulla
que
ja està a punt de caure
i
l'últim raig del dia,
que
ho sap encar la daura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada