Fornells-Pla i Conxa Sisquella

26/5/2013 - Cultura

Nova exposició dedicada a Fornells-Pla i Conxa Sisquella

La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella presenta una nova exposició dedicada als dos artistes fundadors: "Epíleg o renovació" és el títol de la mostra dedicada a la darrera etapa creativa dels dos artistes, els anys noranta. La mostra s'inaugurarà el diumenge 26 a les 12 h i es podrà veure fins el 16 de juny, dissabtes de 18 a 20h i diumenges de 11 a 13h. També es poden concertar visites. La selecció de pintures que presentem correspon a l'etapa de maduresa d'ambdós autors, la de la dècada de 1990. Conxa Sisquella morirà el 1996 i Francesc Fornells-Pla el 1999. Són anys de reconeixement als seus respectius treballs: el 1991 es publica un estudi monogràfic de l'obra de Conxa Sisquella a càrrec de Glòria Bosch en castellà i en anglès. El 1992 són convidats a viatjar i presentar una exposició conjunta al museu Ginza de Tòquio. Més informació: www.fornellsplaiconxasisquella.org / Tel. 688891463 / 678630120

fins aquí de Fornells-Pla

 

fins aquí de Conxa Sisquella

vistes el pati i el portal d'entrada, on hi ha la rampa esmentada.

 les eines

Vull agrair a la direcció de La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella per l’adaptació d’una rampa per poder accedir a la sala d'exposicions. M’hi he sentit bé, he gaudit de poder-la visitar, al hora, fotografiar tota l’obre exposada, fins i tot una foto meva per gentilesa de Jaime Moroldo (gracies) per deixar-hi testimoni, de que en Josep ha estat aquí. Uns moments m’ha envaït una sensació estranya, pensant amb els autors, igual ens veuen allà on son, ves a saber si inclús estant contents, de veure part de la seva obra exposada. 

Menció especial a l’escultura que falta al pati, sembla que les arestes de ferro (per seguretat) no encaixen amb l’emplaçament “al centre de la plaça rodona a la qual s’havia destinat”. En el fons m’he alegrat, on està mes ben ubicada és al pati d’on se l’han emportada!  Josep

dames o parxís

-Juguem a dames! 

O el parxís!

- Juguem a dames ei!  Jo les negres (…) com la mateixa vida…

-Juguem el parxís! ei! Jo les verdes (…) esperança d’ase..

-Clikeu a la foto doncs un parxís avergonyit sols ens treu el nas...

-Que ens siguin els nostres colors!

-El nostre verd!

-El nostre blau!

-El nostre vermell!

-El nostre groc!

-El nostre blanc!

-El nostre negre!

Que siguin els nostres colors de la...

“Sort en el joc i en la vida”!

fotos missatge

Salvador Espriu i Castelló - Viquipèdia

.

sempre plou sobre mullat

Sempre plou sobre mullat / Sisa

Senyora tristesa.
El món ja no volta

com abans voltava.
Els dies s'escurcen,

els anys se m'escapen.
I no hi ha racons
per on amagar-se.
Armaris veig plens.
A la terra hi falta espai.

De l'amor mestressa.
Caverna profunda.
Plena de la força.
Inconscient i cega.

Que fa bullir la sang.
Sempre plou sobre mullat.

Antiga bellesa.
M'acosto i m'allunyo.
Amb feble tendresa.
Les vies s'ajunten.
Després es separen.
El cor ens enganya.
No em creguis si et dic
que t'estimo encara.

És de no saber que fer.

De l'amor mestressa.
Caverna profunda.
Plena de la força.
Inconscient i cega.
Que fa bullir la sang.
Sempre plou sobre mullat.

Oberta i encesa.
Avui és el dia.
Que el foc es desgela
Les ànimes riuen.
Els cossos no ploren.
El sexe s'engega.
Quan s'encén la flama.
Ens àngels inventen.
Noves lleis per als humans.

De l'amor mestressa.
Caverna profunda.
Plena de la força.
Inconscient i cega.
Que fa bullir la sang.
Sempre plou sobre mullat.

""Sempre plou sobre mullat""

és cert...

el cubell resta ple d'aigua de pluja...
i, segueix plovent...

pedra i pinzell

Pedra i pinzell

Antologia de la poesia xinesa clàssica. Traducció Manel Ollé

FLOR QUE NO ÉS FLOR

BAYJUYI (772-846)

Flor que no és flor, boira sense boira.

Ve amb la nit i se’n va amb l’alba.

Arriba com un somni de primavera,

però ¿per quant temps?

Marxa com un núvol matiner.

¿I quina traça en queda?

TROBO REFUGI EN UNA NIT DE NEU AL PUIG DEL LOTUS

Liu Changqing (709-780)

El sol que es pon entre cims foscos

emblanquina el casa fred i isolat.

El gos arrenca a bordar rere la tanca:

arribo enmig de la nit, el vent i la neu.

BRINDO AMB LIU ZIYU AL TEMPLE JINSHAN,

L’ESTORA DE MEDITACIÓ DEL MONJO BAO,

A MITJANIT EM DESPERTO I ESGRAFIO AIXÒ EN EL MUR

Su Shi / Su Dongpo (1307—1101)

El mal vi és com la mala gent,

Et clava amb fúria fletxes i punyals.

M’enfonso, em redreço,

a la fi guanyo sense haver lluitat.

La veu del poeta ressona amb força.

Les paraules del monjo són clares i suaus.

Estic begut i no entenc res del que diuen,

però m’enlluernen el verd i el vermell.

Quan em desperto la lluna cau el riu

i el vent xiula entre les fulles.

Només hi ha una llanterna a l’altar.

Els dos grans homes ja no hi són.

LAMENT DE CAMBRA

Wang Changling (608-756)

Mai cap preocupació ha torbat

la jove esposa a la cambra,

però avui amb l’esclat de la primavera

es maquilla amb cura,

puja al pavelló de jade

i veu tot d’una a la llunyania

la llum dels salzes i els àlbers.

Lamenta llavors haver empès l’espòs

a percaçar títols i honors.

ultracolors

VARIS POEMES d'ULTRACOLORS albert forns 
L’Ultracolors de LaBreu Edicions ja és a les llibreries!

http://www.albertforns.cat/ 

http://www.nuvol.com/tag/albert-forns/
http://www.labreuedicions.com/ultracolors-dalbert-forns/#comment-372

Mark Rothko

Tot és absent menys el temps

paisatges sense preguntes.

El “no hi ha color”

quan és literal

i omnipresent.

+++

Sigmar Polke

Llegir, passejar i garbellar

trivialitats que em signifiquen.

La meva biblioteca

com la disposició més perfecta

no se de qui sóc, sinó de qui voldria ser.

Del poema

els espais en blanc.

+++

Bruce Neuman

La moda dels bufets rotatoris,

la moda d’anar al gimnàs,

la moda d’estimar-te.

Asseure’s, fitar un recó,

esperar que la blanca verticalitat

reveli veritats místiques.

Bruce Neuman

+++

Nan Goldin

És molt fàcil trobar l’aranya

damunt la paret blanca.

Lectures dolces, cuinar per tu,

omplir-me els blaus

veient-te respirar sota la manta.

És molt fàcil desaparèixer durant dies;

el que costa és fer-ho unes hores,

aquelles hores.

Mira’m i digues allò de sempre.

És molt fàcil ser feliç,

Només haig d’entrar al llit i comptar fins a cinc.

Nan Goldin http://www.photoforager.com/archives/nan-goldin

+++

 Tsai-Ming Liang

Nit ara i el rellotge es posa en marxa. 

A fora la gentada de cada dissabte.

Al menjador la penombra d’un tinc gana,

espaguetis.

Mirem la pel·lícula,

t’agrada com actua el noi.

Llavis per tot arreo.

+++

Hou Hisiau-Hisien

Platges que esperen una autopista

per assaltar-me a mig avançament,

tercer carril, camions i arbres,

posem Vallgorguina,

plantacions senceres de pollancres.

I penso si

i què carai vinc a buscar-te,

vermells el cel de la Guaiana.

Llavors la teva manera de negar-me,

tant elegant i taxativa

-perdona, ho havia oblidat,

de vegades oblido sense voler-

i insistentment sirenes.

Avui el mal temps no m’ha deixat sortir a passejar, he trobat entreteniment llegint poesia, picat els que més m’agraden, he descobert que els títols del poemes de l’Albert Forns hi ha un misteri...google m’ho desvelat son noms d’artistes que pinten, fotografien o dibuixen  això ha fet molt més amè al descobrir-ho, m’ha distret del temps o de l’ELA que pateixo des de fa uns dotze anys. Josep  

belles amistats

Jordi i Julià

Jordi i Josep el dos amb cadira

Jordi Julià

Josep i Julià

Jordi, Josep i Julià tres JJJ ( en un lleig entorn )

Josep i Julià 

allunyades les tres JJJ

entre els tres ‘dos-cents-deu anys’ i moltes pedalejades

Una manera guapa d’acabar el més: El retràs de l’hora, no ha impedit de sortir a passejar, a les deu ja emprenia el vol, he pensat que carai! Avui una xocolata amb porres se’m posaria bé, pensat i fet, renoi que n’és de bona i calenta...Recullo El Periódico i enfilo cap El Patronat, per fer-hi un cafè i de pas saludar els avis amics a la taula de joc (juguen els diumenges a la Manilla, volia fotografiar cartes i mans) m’he quedat amb un pam de nas, doncs no hi eren. Avui no toca. Enfilo la Ronda del Carril, saludo el Dr. el meu metge del cap, acalorat, cremant calories, venia de lluny. El deixo i trobo un altre Dr. del Cap, ells no s’havien vist, després de saludar-lo penso ja és casualitat.

Continuo el passeig, ja tornava cap a casa i m’atrapa per el carril bici un ciclista, si que es en Rof? Hola Julià! Anem amb el Jordi i t’ha vist i jo he fet quatre pedalades per atrapar-t’hi, ara ve en Jordi, en un tres i no res ha sigut allà, quina alegria ens hem endut els tres, tots ex ciclistes del CCG, ara en Jordi fa anar una cadira adaptada per poder pedalar amb les mans, doncs un greu accident el va apartar del plaer d’anar amb bicicleta, no us ho perdeu ens portem mesos. Que bonic l’amistat de tants anys pedalant junts? En Jordi sempre hi ha un bon amic que l’acompanya. Ens em fet fotos. Els hi he demanat permís per penjar-ho el blog, he rebut un si amb alegria. Els dos no soc amics d’Internet.

Content he continuat el camí cap a casa, enfredorat, amb la veu cascada de la conversa, però em unes pessigolles d’alegria per la trobada. Son fets de VIDA! Que la vida ens regala i ha vull ho ha fet, gracies VIDA! Demà abril s’acosten els setantes d’en Josep!