Pedra i pinzell
Antologia de la poesia xinesa
clàssica. Traducció Manel Ollé
FLOR QUE NO ÉS FLOR
BAYJUYI (772-846)
Flor que no és flor, boira sense boira.
Ve amb la nit i se’n va amb l’alba.
Arriba com un somni de primavera,
però ¿per quant temps?
Marxa com un núvol matiner.
¿I quina traça en queda?
TROBO REFUGI EN UNA NIT DE NEU AL PUIG DEL LOTUS
Liu Changqing (709-780)
El sol que es pon entre cims foscos
emblanquina el casa fred i isolat.
El gos arrenca a bordar rere la tanca:
arribo enmig de la nit, el vent i la neu.
BRINDO AMB LIU ZIYU AL TEMPLE JINSHAN,
L’ESTORA DE MEDITACIÓ DEL MONJO BAO,
A MITJANIT EM DESPERTO I ESGRAFIO AIXÒ EN EL MUR
Su Shi / Su Dongpo (1307—1101)
El mal vi és com la mala
gent,
Et clava amb fúria fletxes
i punyals.
M’enfonso, em redreço,
a la fi guanyo sense haver
lluitat.
La veu del poeta ressona
amb força.
Les paraules del monjo són
clares i suaus.
Estic begut i no entenc
res del que diuen,
però m’enlluernen el verd
i el vermell.
Quan em desperto la lluna
cau el riu
i el vent xiula entre les
fulles.
Només hi ha una llanterna a
l’altar.
Els dos grans homes ja no
hi són.
LAMENT DE CAMBRA
Wang Changling (608-756)
Mai cap preocupació ha
torbat
la jove esposa a la
cambra,
però avui amb l’esclat de
la primavera
es maquilla amb cura,
puja al pavelló de jade
i veu tot d’una a la
llunyania
la llum dels salzes i els
àlbers.
Lamenta llavors haver empès
l’espòs
a percaçar títols i honors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada