Port de la Selva

Hi ha tanta bellesa en aquestes fotos,

que fins i tot el Gos (de nom DELTA) si queda admirat ¡HO!!!

Que bonic per passejar-hi i com no per fotografiar-ho.

 

Gracies amiga TERESA per fer-me partícip,

ves per on sense anar-hi em sembla que ja hi estat.

Anna Aguilar-Amat Castillo

Conte en blau (Eutanàsia)
Els ratolins venen a menjar-se el menjar de gos.
Aquest matí n’havia un atrapat a la ratera.
La molla salta i el filferro se’ls clava en el diafragma o els escanya.
Sense sang.
Quan afluixo la trampa el ratolí cau amb pes ínfim.
Els llenço als matolls amb la idea que el xot se’ls menjarà.
Són ratolins petits de camp a qui jo mantindria de bon grat si no es reproduïssin tant.
Aquest matí he agafat la ratera per desfer-me’n del mort, però el ratolí ha començat a bellugar-se i m’he adonat que encara era viu.
L’he tornat a deixar amb rapidesa i angúnia.
Un ésser mort no és res, un ésser agonitzant és massa.
¿Com estalviar-li l’agonia?
Si l’alliberava tampoc no viuria, ferit, i jo no vull que visqui de cap manera (per això poso la ratera).
Eren les vuit del matí i jo tenia pressa.
Havia d’anar a treballar i he pensat que el ratolí moriria aviat.
Que ja me’n desfaria a la nit, quan hagués mort.
Després he vist molta gent. A la feina, i després he vist els fills, i els pares i els amics i el bar-man.
He arribat a casa a les dotze de vespre.
I he posat menjar al gos. I he agafat la ratera. I el ratolí encara era viu.
I l’he tornat a deixar ara amb fàstic per la seva resistència.
Venia contenta perquè he sopat amb Angelina que sempre té vi del bo, però se m’ha girat i he plorat una mica. I mentrestant analitzava la situació:
L’animal devia ser ferit pel musell; el metall botxí l’havia enxampat quan potser ell es retirava. (Per la boca moren els poetes també.)
El seu patiment havia de ser terrible.
Petits excrements eren per arreu, com si s’hagués desplaçat arrossegant la trampa. (O potser és que l’havien vingut a visitar els parents?)
Un dels ratolins que cosien el vestit de Ventafocs per anar el convit del príncep i salvar-la de l’enveja havia sucumbit a la meva ratera.
I jo no podia fer res.
I era com aquell amor que no s’acaba i no em deixava ser lliure.
El teu amor que dibuixava mil formes i que volia romandre ancorat al passat per tal que el dolor fos legitimat en la magnificència de l’absència del plaer que va provocar.
Mor. He resat. Mor. Mor.
I he recordat aquella pel•lícula que es deia Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto, en què Victòria Abril li resava al seu marit torero que era en coma: -mor, mor- quan estava borratxa. I la sogra li pega. Però després la sogra es mata a ella i al seu fill allibera la noia. Gràcies.
I he anat al llit pensant que no en sabia més i que no podia fer res.
Però després, quan ja he escrit aquestes ratlles, tota aquesta història, he apartat els llençols i he baixat en pijama i he anat a cercar la galleda on beu el gos. He entrat amb ella al traster i he llençat la ratera amb el ratolí a dins del cubell.
La ratera era de fusta i surava. (Merda).
Però el cap del ratolí era submergit.
Ara el petit poeta descansaria. El patiment s’acabaria per fi.
Renunciarem, si cal, a la tragèdia literària, i fer-ne una excusa per a tenir el dolor com a bandera o eucaristia. La pèrdua específic. ¿Perquè a la vida, un guariment i un amor nou que podria ser Oh! Més dolorós encara? Oh! Més insignificant, encara?
He pujat les escales i el gos com sempre rere meu demanen amanyacs; i li he tocat la cara i l’he mirat als ulls com em fa ell i l’he promès: -si cal, també ho faré per tu-.
I demano -que faci això algú per mi, pel meu amor ferit que no mor-.
I que retornin a les vides a les roses.

Anna Aguilar-Amat Castillo  Càrrega de color Meteora

fotos: cels blaus núvols blancs Canon PowerShot G12 per jrrof

presses en les meves vacanses en Llanars

(copiada textualment del llibre citat)

HELP

HELP al abrir mi blog sale esta advertencia alguien puede indicarme como quitarla?

Advertencia de contenido

El blog que vas a ver puede incluir contenido sólo apto para adultos. Generalmente Google no revisa ni aprueba el contenido de éste ni de ningún otro blog. Para obtener más información relativa a las políticas de contenido, visita las Condiciones de uso de Blogger.

Lo comprendo y deseo continuar. No deseo continuar.

Página principal | Funciones | Acerca de | Buzz | Ayuda | Debatir | Idioma | Desarrolladores | Artículos Condiciones del servicio | Privacidad | Política de contenido | © 1999 – 2011 Google

---

flor

1

                                                                                        
Débiles son mis piernas!


pero está en flor


el monte Yoshino.

2


Fotos del archivo de jrrof: (1) 28/05/2011 09:58

(2) 23/05/2011 16:06

per fi la envestidura

3/6/2011 14:00 hores Maritxell per el be dels garriguencs... alhora de formar govern deixat estimar, busca aliances d’acord...)- una abraçada Josep

10/06/2011 Aquest acord és un BON ACORD!!! us donarà l'estabilitat per governar com mai s'ha fet, enhorabona i felicitar-vos d'acord Josep

11/06/2011 Ara que ja ha acabat la investidura vull felicitar a la nova alcaldessa Maritxell Budo Pla i desitjar-li un bon govern, també us vull dir que malgrat tenia pensat assistir-hi un refredat inoportú me n’ha apartat, Ràdio Silenci m’hi ha acostat i he pogut gaudir de l’acte, felicitats per tothom i endavant sempre... Josep

res més a dir...

 Meritxell Budó Pla gràcies Josep! Desitjo que et milloris del refredat i veure't ben aviat per la plaça! Una abraçada. 12/06/2011  10:14

llibertat o esgotament

 

En un record que reincideix

o un sol instant paralitzat,

en un sol vers que es fa insistent

o un gran poema rastrejat,

¿que hi pot haver d’esgotament?

¿Què hi pot haver de llibertat?

En un diàleg retrobat,

si et té captiu el sofriment;

en la consciència d’un cos,

si allò que el envolta no ho consent,

¿què hi pot haver de llibertat?

¿Que hi pot haver d’esgotament?

Feliu Formosa

Fotos: Canon PowerShot G12 08/05/2011 h. 11:19 a Llanars per jrrof

plaers i més...

PLAERS:



El primer esguard per la finestra al matí


El vell llibre retrobat


Rostres plens d´entusiasme


Neu, el canvi de les estacions


El diari


El gos


La dialèctica


Dutxar-se, nedar


Música antiga


Sabates còmodes


Comprendre

 Música nova


Escriure, plantar


Viatjar


Cantar


Ser amable.



UN DIA, QUANT SERÀ L'HORA...:

Un dia quan serà l´hora


Pensarem les idees de tots els pensadors de tots


els temps


Mirarem tots els quadres de tots els mestres


Ens faran riure tots els bromistes

Festejarem totes les dones


Instruirem tots els homes.






MUDANÇA DE LES COSES (II):

Era trist, quan era jove.


Sóc trist, ara que sóc vell.


Quan, doncs, podré estar content?


Millor que fos aviat.

Bertolt Brecht (Trad. Feliu Formosa)

FOTOS: Canon PowerShot G12  03/05/11 11:00h. per jrrof


http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaalemanya/brecht.html