jrrofi8mes

dissabte, 27 d’agost del 2016

vacances 2016

Llanars agost 2016

(vacances del 5 al 24)

Aquí a Llanars condeixen els dies, sols en portem deu i sembla que faci una eternitat.

Cada dia he baixat a Camprodon, alguns matí i tarda. He descobert un altre poble, on abundant els parcs, molt grans i macos:

Parc la Campa, Parc Mare de la Font, Parc Ritortell, Passeig de la Fon Nova, Parc Mas Ventós. Les fonts: Font de la Forcará, Font Nova, Font del Ferro, Font de Llandrius al seu costat la Ermita del Roure.

M’ho estic passant be amb les descobertes, he conegut un Camprodon més amable amb les persones en el seu acull, he fet moltes fotografies amb la Nova FUJIFILM X-2ES, una meravella, la bossa nova que he estrenat, és de cuir marró Fujifilm, ja està viscuda i marcada amb ralles, el ser de línees rectes va molt be, tant per llegir i de sopor per la càmera. El objectiu és un 18-55 una miqueta just per els detalls. Espero el 18-135 crec serà el que usaré mes, veurem fa dies que el vaig comprar i el ser fora de casa, si han vingut no m’hauran trobat, el retràs en servir-lo ha fet que no el pogués estrenar, en aquets dies de vacances.

He llegit quasi el llibre “Estimat Miquel Lluís Llach” l’he trobat deliciós cada paraula vol dir quelcom, els poemes, els Faxos, les correccions, han fet viure’l integrat plenament. El meu estimat i volgut Miquel Martí i Pol, ell ja no hi és, ara soc jo que passejo amb cadira, com ell em els millors somriures. Estimo el home i la seva poesia.

A 15 d’agost 2016

Josep

AL CARRER DELS QUATRE LLITS

Miquel Martí i Pol – Lluís Llach

Al carrer dels Quatre Llits

quan la ciutat no vol dormir,

quatre retalls de somni

que els anys no han envellit

fan carrera d’amors clandestins, segles,

mentre els seus ulls inquiets vetllen

amb el gest sempre a punt per fugir.

Són la puta Llibertat

i la puta Germanor

que per cantonades

donen de franc l’amor,

han vingut fins aquí rodant món, pobres,

a la ciutat exultant, soles,

a buscar vells amants, nous amics.

Però qui són

Aquesta gent que fatxendeja tant,

cap on van

mostrant el cos tan bell com agressiu.

Ens que ells són els atletes

Que ens fan senyal d’un demà molt més feliç

però de la enllà del temps

no els recordem fent l’amor en els nostres llits.

No són ells els qui esperem...

Al carrer dels Quatre Llits

Quant la ciutat no vol dormir,

la gent senzilla busca

l’escalfor del seu pit

i entre els pobres llençols hi faran festa,

cossos humils que inventant gestes

es converteixen en déus de la nit.

Ballen junts la puta Cultura

I el xapero Benestar,

en la nit tèbia es gronxen

obrin un màgic vals,

que per ells tot el món és un sol ritme,

plens d’orgull revoltat viuen

conjurant el futur amb les mans.

Però vindran

els nostres atletes que esperem fa temps

i ompliran

l’ample horitzó amb llum de dignitat.

Atletes de la pau, de les idees,

atletes del somni d’un món millor,

atletes del cor fratern, dels sentiments,

atletes del gest bondadós.

Aquets són els qui esperem!

Al carrer dels Quatre Llits

quan la ciutat ja s’ha adormit,

les quatre meuques soles

saluden el matí

i a pas lent fan camí cap el nou dia

mentre el fons dels seus ulls brilla

la llum que les ha dut fins aquí.

Atletes de la pau, de les idees,

Atletes del somni d’un món millor,

Atletes del cor fratern, dels sentiments,

Atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!

Un pont de mar blava,

l’ombra dels déus ran de l’aigua,

tornaveu de misteris,

port de vents i de calmes.

LLANARS 09/08/2016 jrrof

dissabte, 23 de juliol del 2016

coloma negra i portes tancades

merlot de google

coloma de google

COLOMA NEGRA

Coloma sense color

reina de la negritud

que sospires amb dolor

per saber d’on has vingut.

Pot ser fruit d’una aventura

de ta mare amb un merlot,

en moments de gran fretura

i el colom fent-li boicot.

No hauries de passar pena

pel color tan poc corrent

hi ha coloms de tota mena

i és bonic ser diferent.

fotos de jrrof

PORTES TANCADES

Són portes tancades que mai m’obriran

Misteris ocults s’hi amaguen darrera

Bé miro i escolto passant pel davant

Però resten tancades i em fan de barrera.

Enyoro les portes, les portes obertes

Enyors i records que resten latents

De portes de fusta, de llauna cobertes

Que mai no tancaven els seus dos batents.

L’entrada era franca, el tranc casolà

Que res no temia, la gent que hi vivia,

Puig cap mal no pensa qui mal no fa.

Avui dins les cases la por s’hi congria.

Poesia de Narcís Munsó

diumenge, 19 de juny del 2016

passionera

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

LA PASSIONERA

DISSABTE 11 DE JUNY DE 2016-06-11

Passionera

Cada dia, si no em sortit amb el cotxe cap a in drets on hi trobem ara les orquídies, intentem fer una caminadeta amb la Carme d’una hora pels voltants de casa. A la zona de la Font de les Mulleres, des de fa uns quants mesos completament seca, hi ha una casa a la tanca de la qual hi creix i s’hi enfila la passionera. Fa una flor molt bonica.

Li he fet la fitxa, diu així:

LA PASSIONERA

passiflora caerulea

cast. PASIONARIA

La passionera és una planta enfiladissa, que pot arribar als 15 – 20 metres si troba suport suficient. És originària d’Amèrica del Sud. Plantada en jardineria i subespontània en canyars, marges i altres indrets ruderals.

Les fulles alternes i palmades, a la seva base hi creix un circell de cinc a deu cm per agafar-se al suport.

Floreix des de la primavera a la tardor amb una flor olorosa i rodona d’uns 10 cm de diàmetre.

El fruit és una drupa de color taronja i grandària com una nou que per dintre mostra un granulat negre.

També se l’anomena com a: claus de Crist, claus de l’infern, clavells de crist, flor de la passió, flor dels tres claus, herba de la passió, passionera blava.

Tots aquests noms fan referència a la flor en la que es diu que s’hi pot veure unes formes que ens recorden la passió de Crist: La corol•la és la corona d’espines, els tres estigmes representen els tres claus de la creu, l’ovari i la base, el calze, les cinc anteres, les cinc ferides, els deu pètals ( 5 pètals i 5 sèpals) el dotze apòstols ( menys Judes el traïdor i Pere el negador), els circells són els fuets flagel•ladors.

Té propietats medicinals com a sedant, antiespasmòdica i somnífera.

Li he dedicat un poema que diu així:

PASSIONERA

Ha vingut de l’Argentina,

del Brasil o l’Uruguai.

Té la flor de purpurina.

molt bonica, la més guai.

Sa formosa roda - flor

representa l’escenari

de la mort i la passió

del Déu - Crist en el Calvari.

A la flor tothom hi veu

corona punyent d’espines,

els pistils són claus de creu

i els estams nafres divines.

Com un nispro és el seu fruit

i per dins negra magrana.

Jo no el vull ni cru ni cuit

és molt fat, em treu la gana.

Per avui prou. Tingueu bona setmana!!!

Narcís Munso

Avui l’atzar m’ha fet buscar per trobar-me amb el Narcís que no el coneixia.

Ho comento he assistit a una cantada a l’escola de música entre La Garriga/Sant Cugat el que dirigia la coral santcugatenca, portava un llibre a les mans i ens llegit uns poemes feien honor a Mallorca Sa Foradada, el Torrent de Pareis

Els poemes eren deliciosos i transportat anys de soldat a se Illa ho vaig conèixer, també ho va conèixer la que seria la meva esposa.

M’he atrevit a copiar fil par randa del seu bloc i el seu post. Narcís no m’he pogut estar et demano disculpes. Josep

dissabte, 11 de juny del 2016

llarg i prim, parent d'en bufa

llarg i prim, parent d'en Bufa

DEFINICIÓ+EXEMPLE:

Referit a algú que és espigat, esprimatxat, molt alt i prim.
El seu xicot és llarg i prim, parent d'en Bufa, i juga a l'equip de bàsquet de la universitat.

ETIMOLOGIA DE PARENT:

Del llatí parens, -ntis, 'el pare o la mare', participi present de parĕre, 'parir, engendrar', aplicat inicialment al pare i la mare indistintament, sobretot en plural, conjuntament, passà després a designar els familiars.

PASSATGES QUE IL·LUSTREN L'ÚS DEL MOT:

Algú feia un discurs i els dos homes passaren en silenci, sense fer soroll. Els convidats tenien els rostres vermells i els ulls brillants. Parlava un individu alt i prim, parent d'en Bufa, i ho feia en francès.
Jaume Fuster, De mica en mica s'omple la pica (1971)

«Llarg i prim, parent d’en Bufa» (la cançó)

La Trinca

Llarg i prim, parent d'en Bufa,
el seu pare és un pagès
carallot, que s'estarrufa
i s'enfarina com si res,
perquè sa filla Riteta
s'ha fet la resolució,
no vol pasturar cabretes,
no, no, no.

A sa filla grans molèsties
els promesos li han portat,
i tots tenen noms de bèsties,
que ja és prouta qualitat.

El fill gran de cal oruga,
el noi de cal escorpí,
el mitjà de can tortuga
i l'hereu de cal garrí.
Per això s'ha casat
amb un potentat.

Llarg i prim, parent d'en Bufa,
el seu pare és un pagès ...
«Llarg i prim, parent d’en Bufa» (cançó popular catalana, versionada per La Trinca al disc L’orgue de gats, 1971)

ENLLAÇOS:

Per què diem 'llarg i prim, parent d'en Bufa'?

L’arribada de la llum de gas a Barcelona

La dita es refereix a un personatge molt conegut a Barcelona en una època en què la popularitat es guanyava en base a la insistència, no pas per sortir uns quants dies en qualsevol programa televisiu. En aquesta ocasió parlem d’en Bufa, un beneitó que es passejava per la ciutat quan tot just s’instal·lava l’enllumenat públic de gas, durant la dècada de 1840-1850.

Barcelona va ser la primera ciutat de l’Estat espanyol a utilitzar gas per il·luminar els carrers, gràcies al fluid subministrat per la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas, empresa fundada el 1843. La conducció del gas ja es feia de manera subterrània, amb canonades emplaçades sota les voreres, des d’on partien ramals per arribar als fanals, la majoria dels quals eren penjats d’un suport fixat a les façanes de les cases. També n’hi havia de columna, que esdevindrien els més populars.

El gas va ser decisiu per al desenvolupament de l’economia moderna catalana, que d’aquesta manera podia superar la dependència del vapor. Amb la industrialització, Barcelona va créixer espectacularment: si l’any 1847 el cens de la ciutat era de cent vint-i-cinc mil habitants, dos anys després s’havia incrementat de quaranta-mil, procedents dels grans contingents d’immigrants atrets per l’obertura de fàbriques i tallers de tota mena. El gremialisme menestral anava desapareixent, per donar pas a les iniciatives industrials de gran envergadura, potenciades per una nova classe social, la burgesia.

Tornem, però, al nostre personatge, en Bufa, un home tan alt que arribava sense dificultat a la flama dels fanals i podia apagar-les d’una simple bufada, especialitat que li va donar el malnom. Es diu que, quan estava engrescat, seguia els fanalers que encenien l’enllumenat, per mitjà d’una llarga perxa amb un ble encès al capdamunt, i els apagava sistemàticament, activitat que li costà més d’una estomacada. La canalla el seguia, l’aclamava i repetia amb insistència la cantarella: bufa!, bufa!

Albert Vidal, Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Albertí Editor, 2016), pàg. 101-102

Avui no fa sol, cau un amago de pluja o un xirimiri, no convida a passejar,

reclòs a casa he rellegit el Rodamots de ahir i n'he penjat un post. Josep

dissabte, 7 de maig del 2016

quinze anys

en Josep prenen un bany de sol

Quinze anys

Com cada dia... avui també

xiularà el tren de les sis.

Com cada dia avui també

la gent dirà bon dia quant em trobi,

jo alçaré la ma esquerra

per no gastar...

el filet de veu... que avui amb queda.

Tot s’afeixuga més de dia en dia

i el poder de la veu és limitat.

I saber que tot, avui,

ha estat el mateix que cada dia,

que he passejat i he fet la migdiada.

I que he aprés, potser, una mica de viure

i una mica, també de morir.

10 de maig 2001-2016 convivint em l’ELA

Josep Rof i Rof

***

Riu amunt

Riu amunt,

cap aigua no revé

riu amunt;

el temps se’ns mor el dits

cada nit.

Com un camí sense retorn,

com una nit sense matí,

com una veu sense ressò,

la nostra veu.

Com una nit sense ressò,

com un camí sense retorn,

com una nit sense matí,

la nostra nit.

Riu amunt,

cap aigua no revé

riu amunt;

el temps se’ns mor als dits

cada nit.

Sobreviure

No m’entendreixo

pas més del que autoritzen

els codis, no patiu.

Ara com ara la sang no es detura,

fa giragonses per les venes,

reconstrueix camins

i els destrueix;

m’empeny a sobreviure.

Tal dia farà un any.

Dons bé, tornem-hi.

Miquel Martí i Pol

He volgut que m’acompanyessin dos poemes d’en Miquel Martí i Pol, en el meu quinzè aniversari del diagnòstic de la meva ELA.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003)

Era un dia qualsevol com cada dia, però aquest dia no ho va ser. Feia estada a Lleida per treball. En Miquel va inaugurar un cafè-biblioteca. Algú no recordo qui, va llegir nos els seus poemes. Allà vaig descobrir una altre manera de viure, ell patia EM estava assegut a una cadira de rodes, sense palar gens ni mica. Si somreia de banda a banda a gust. Va signar-me dos llibres. Des d’aquest dia, en Miquel i els seus poemes varen anar sempre en mi.

Ell ens va deixar. Han passat els anys i ara soc jo qui passejo em cadira de rodes, des de fa quinze anys pateixo una ELA. Com ell procuro quant passejo somriure. Amb aquest somriure vull ser agraït per els anys que m’ha deixat viure l’ELA. M’ha pres coses, està clar la malaltia fa el seu curs, però fins ara m’ha deixat VIURA i amb una certa qualitat.

Des d’aquestes paraules, aquets poemes que ens acompanyen, vull agrair;

Per la família per cuidar-me, arropar-me.

Per la Fundació Miquel Valls FMQV per assistir-me.

http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/

http://fundaciomiquelvalls.org/mm/file/GEST_02_cat.pdf

http://blogs.bellvitgehospital.cat/aulaela/ca/fundacio-miquel-valls/

Per els metges i tot l’equip que m’assisteix a Bellvitge

UFELA Equip de professionals de la Unitat Funcional d’ELA:

http://blogs.bellvitgehospital.cat/aulaela/ca/ufela/