Tots els éssers

D’AQUEST MÓN

Tast el món al desert d’aquest temps

i en queda el fred d’un camp de refugiats,

una estesa de tants drets calcigats,

la fam i el pa florit,

els morts per cada viu,

aquest verdet de quotidiana misèria.

Salvat, sóc un epíleg

a la memòria dels danys col·laterals,

el torn de nit a la tristesa,

immigrant a la recerca de quina llibertat.

I som des del cadascú, isolades,

estances engolides pel mos de la ciutat,

infants restats a la infantesa

entregats a l’absurd d’aquest no-res.

Éssers fermats

al com obligat, al què ben girat,

de sol a sol,

la vida en condemna de l’obrer del terrat.

Som el qui dels ningús, per tot i tothom

serem cercant-nos,

sentint-nos la tribu, interrogant el món,

i tenim urgència per trobar els llocs i els noms.    

                                                                                                                       

                                                                    Mons

             GUILLEM ALFOCEA I HERNÁNDEZ

Del llibre 

Tots els éssers

poetes de Menorca per els drets humans