poemes dia 17

Cada any en les meves vacances prescindeixo d’internet i amb serveixo de llibres per emplenar el temps, aquest any m’ha acompanyat SWING de francesc garriga barata, el seu últim llibre de poemes, doncs aquest 2015 ens va deixar, encara no havia sortit el llibre. Llegeixo a dessota els arbres, normalment amb soroll de l’aigua de la riera de Feitús o el mateix Ter al seu pas per Llanars, això sempre succeeix el matí.

    Després de la migdiada obligatòria per descansar el cos, afeblit per els catorze anys convivint amb una ELA. Ja som la tarda, una llarga tarda del mes d’agost, on hi ha temps per tot i cal emplenar-la, doncs si copio els poemes escollits llegit ell mati a ma i ploma o boli, els revisc de nou aprofundir-los en la seva bellesa, vet aquí la cosa el dia quinze vaig començar i per mostra els poemes escanejats, amb serveix també per fer comparances de la meva lletra cor-ferida per els anys de l’ELA.

    En cavat un passeig per captar amb la Canon EOS 550D els entorns de Llanars, Camprodon, Villalonga de Ter o La Roca. Al capvespre el guardo per llegir el Periódico.

    Res més...les vacances a fora de casa s’han acabat, però la meva jubilació amb permet continuar-les tot l’any, procurant passar-ho diguéssim “be” trencant a ser possible amb les rutines diàries. Josep  

la entrada de casa nostra, C/ Roser 15

poemes dia 16

    Cada any en les meves vacances prescindeixo d’internet i amb serveixo de llibres per emplenar el temps, aquest any m’ha acompanyat SWING de francesc garriga barata, el seu últim llibre de poemes, doncs aquest 2015 ens va deixar, encara no havia sortit el llibre. Llegeixo a dessota els arbres, normalment amb soroll de l’aigua de la riera de Feitús o el mateix Ter al seu pas per Llanars, això sempre succeeix el matí.

    Després de la migdiada obligatòria per descansar el cos, afeblit per els catorze anys convivint amb una ELA. Ja som la tarda, una llarga tarda del mes d’agost, on hi ha temps per tot i cal emplenar-la, doncs si copio els poemes escollits llegit ell mati a ma i ploma o boli, els revisc de nou aprofundir-los en la seva bellesa, vet aquí la cosa el dia quinze vaig començar i per mostra els poemes escanejats, amb serveix també per fer comparances de la meva lletra cor-ferida per els anys de l’ELA.

    En cavat un passeig per captar amb la Canon EOS 550D els entorns de Llanars, Camprodon, Villalonga de Ter o La Roca. Al capvespre el guardo per llegir el Periódico.

    Res més...les vacances a fora de casa s’han acabat, però la meva jubilació amb permet continuar-les tot l’any, procurant passar-ho diguéssim “be” trencant a ser possible amb les rutines diàries. Josep    

A Llanars els cavalls resten contens, orelles dretes  

reconeixent el seu amo, se li acosten, 

intueixen que els durà a passeig,

fan el camí cap a unes altres pastures. Josep

poemes dia 15

El Ter

Cada any en les meves vacances prescindeixo d’internet i amb serveixo de llibres per emplenar el temps, aquest any m’ha acompanyat SWING de Francesc garriga barata, el seu últim llibre de poemes, doncs aquest 2015 ens va deixar, encara no havia sortit el llibre. Llegeixo a dessota els arbres, normalment amb soroll de l’aigua de la riera de Feitús o el mateix Ter al seu pas per Llanars, això sempre succeeix el matí.

    Després de la migdiada obligatòria per descansar el cos, afeblit per els catorze anys convivint amb una ELA. Ja som la tarda, una llarga tarda del mes d’agost, on hi ha temps per tot i cal emplenar-la, doncs si copio els poemes escollits llegit ell mati a ma i ploma o boli, els revisc de nou aprofundir-los en la seva bellesa, vet aquí la cosa el dia quinze vaig començar i per mostra els poemes escanejats, amb serveix també per fer comparances de la meva lletra cor-ferida per els anys de l’ELA.

    En cavat un passeig per captar amb la Canon EOS 550D els entorns de Llanars, Camprodon, Villalonga de Ter o La Roca. Al capvespre el guardo per llegir el Periódico.

    Res més...les vacances a fora de casa s’han acabat, però la meva jubilació amb permet continuar-les tot l’any, procurant passar-ho diguéssim “be” trencant a ser possible amb les rutines diàries. Josep  

 Esglesia de Sant Esteve de Llanars 

Riera de Feitús un afluen del Ter

els arbres

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar --la nostra pàtria antiga--

Màrius Torres

Fulles del trèmol,

qui tingués com vosaltres

en la ribera

un viure tan sensible,

una mort tan secreta.

Màrius Torres

Els poetes

Els temps es trenquen

i els poetes escriuen:

llum sense llum.

Amb dits prims com la seda

forgen estels de ferro.

Marisa Olivera

Els arbres

Quan la vida és un bosc,

cada dia és un arbre

quan la vida és un arbre

cada dia és una branca

quan la vida és una branca

cada dia és una fulla.

Jacques Prévert

Amics Arbres

Els arbres

amaguen les mans,

si els abraces.

I escapcen la mirada

en palpar l’escorça.

- On ets? Sentiràs a dir.

La soca t’engoleix.

Miraràs enrere.

I sense ni un bri de basarda,

t’amagaràs per a sempre.

Jordi Muntané

Natura

Ens faltava valor

i va créixer una palmera de silenci

entre nosaltres,

que aleshores érem tres:

jo, remugant entre les fulles;

tu, penjada

del múscul d’una branca;

i nosaltres: clavats

des del tronc fins a la soca

al patiment.

Sota terra, les arrels engrapaven

la foscúria.

Oriol Prat

Ara que els plataners estan malalts, avui m’he fitxat en els arbres que m’envolten en el meu passeig, que no hi ha cap arbre igual, uns són esvelts, ofenosos, altres mostren cicatrius, marcades a través dels anys, altres moren sense saber perquè, segueixen el cicle de la VIDA! seguin les quatre estacions... també hi ha data de caducitat per ells.

He resseguit el poemari on parlen dels arbres i m’he quedat sorprès en veure’l tan ric. Ara sortiré a caçar-los amb la meva Canon, em podria estendre molt, basta de fer un petit tomb, només cal saber veure’ls, ells son allà i m’esperen. Josep

francesc garriga barata

el bressoleig dels arbres acompanya la tarda,

misteriosa sesta.

                    

els que he plantat potser us diran

què us cal saber

de mi, del temps viscut al bosc,

del feix de llum perduda entre les fulles

en branques massa espesses.

del foc despietat de la travessa,

de tant desfer camins

d’enlloc a enlloc...

saber-ne poc, de tot,

també saber-ne massa ,

mesura el buit i el ple,

caldrà pesar els silencis per conèixer

que amaguen.

el quarto fosc dels anys quaranta

(digueu cinquanta, si voleu seixanta...)

la por

d’un sexe confiat, diables a les mans,

dormir, vetllar,

pregàries.

només el llop astut

tenia la mesura del teu cos,

la nit daurada d’una pell,

la teva.

ni uns ulls ni uns llavis, cap desig

amb carícies noves.

ara ves a buscar les nits perdudes!  

 naturalesa viva-morta 

No vull ser abusiu, però l’autor es mereix ser repetitiu,

els seus poemes m’entren directes el cor- Josep

francesc garriga barata

QUATRE POEMES
Francesc Garriga Barata

--------------1

aquesta és la sentència:

plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.

dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.

sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.

cap pausa.
no em pregunteu per què.

--------------2

excavo amb mans de pànic
la deu del temps.

enterro i desenterro
l’arrel d’una aigua vella,
perduda i retrobada, fràgil.
desert i pluja
quietud i fúria.

cistell de dits,
teixeixo un pom de vímets,
memòria i oblit
i malentesos.

la vida que hem de dir-nos
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?

--------------3

ha arribat l’hora de la pluja.

Posaré el món sobre la taula.
L’ofegaré amb un vers.
Coixí de mots
Sobre la boca de la terra,
Geografia de la fam.

Si em sobren lletres,
El meu taüt.

--------------4

tot és i no
serà
si jo no hi sóc
camins i no
camí
per no anar enlloc

sempre és enlloc a tot arreu

la pell s’esquerda
tremolen els turmells.
les mans, on són les mans ?

tot és i no.

quan el que ve no ve
s’escurça el temps
de pluges
en terres mal llaurades

cançons de pa sense llevat ni sal.
tot el dibuix ha pres la forma exacte
del blanc de plana de llibreta.
només ens manca l’última sorpresa.
tot és i no.

Apunt: Vaig trobar i agafar de préstec SWING un llibre de poesies i ara és quant m’adono que és l’últim de Francesc Garriga Barata. Doncs quant va deixar-nos no havia estat editat. Josep

Segons Viquipédia: 
En  Francesc Garriga morí el 4 de febrer de 2015 a Sant Cugat del Vallès, als 82 anys, a causa d'una malaltia pulmonar, quan estava a punt de publicar el seu tretzè poemari, Swing.[6] L'endemà, els diaris en publicaven l'esquela, on apareixien aquests versos inèdits:

«          no hi hem pogut fer res

irreverents, les hores

ens han passat per sobre.»

fotos el Campanar garriguenc va ser escalat

fotos i pintures

Fotos: Jordi Rodoreda Rosàs. 

Pintures: Núria Dalmau  Ballús.

Corria per el FB, aquestes fotos pintades d’en Jordi, el que no sabia és que la Núria les havia pintat, a l’estudi de la Mar Garriga. 

La meva sorpresa va ser el descobrir que estaven exposades a la Sala *Dameson a la Garriga. Vaig conèixer l’autora de les pintures, amb va comentar que en Jordi li havien agradat molt, i que per ell era un goig veure-les exposades. 

Per ell i per mi. 
Jo les havia fet corre el FB citant sempre els autors. Avui les he volgut plantar el blog, així doncs plantades estan. Felicitats ambdós.

 Josep

*http://www.lagarrigadigital.cat/noticies/cultura/490-dameson-dona-nom-a-la-sala-dexposicions