Cançó a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar --la nostra pàtria antiga--
Màrius
Torres
Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.
Màrius
Torres
Els poetes
Els temps es trenquen
i els poetes escriuen:
llum sense llum.
Amb dits prims com la seda
forgen estels de ferro.
Marisa
Olivera
Els arbres
Quan la vida és un bosc,
cada dia és un arbre
quan la vida és un arbre
cada dia és una branca
quan la vida és una branca
cada dia és una fulla.
Jacques
Prévert
Amics
Arbres
Els arbres
amaguen les mans,
si els abraces.
I escapcen la mirada
en palpar l’escorça.
- On ets? Sentiràs a dir.
La soca t’engoleix.
Miraràs enrere.
I sense ni un bri de basarda,
t’amagaràs per a sempre.
Jordi
Muntané
Natura
Ens faltava valor
i va créixer una palmera de silenci
entre nosaltres,
que aleshores érem tres:
jo, remugant entre les fulles;
tu, penjada
del múscul d’una branca;
i nosaltres: clavats
des del tronc fins a la soca
al patiment.
Sota terra, les arrels engrapaven
la foscúria.
Oriol Prat
Ara que els plataners estan malalts, avui m’he fitxat en els arbres
que m’envolten en el meu passeig, que no hi ha cap arbre igual, uns són esvelts,
ofenosos, altres mostren cicatrius, marcades a través dels anys, altres moren
sense saber perquè, segueixen el cicle de la VIDA! seguin les quatre estacions...
també hi ha data de caducitat per ells.
He resseguit el poemari on parlen dels arbres i m’he quedat sorprès
en veure’l tan ric. Ara sortiré a caçar-los amb la meva Canon, em podria estendre
molt, basta de fer un petit tomb, només cal saber veure’ls, ells son allà i m’esperen.
Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada