QUATRE POEMES
Francesc Garriga Barata
Francesc Garriga Barata
--------------1
aquesta és la sentència:
plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.
dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.
barranc inútil, galliner de somnis.
sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.
cap pausa.
no em pregunteu per què.
no em pregunteu per què.
--------------2
excavo amb mans de pànic
la deu del temps.
la deu del temps.
enterro i desenterro
l’arrel d’una aigua vella,
perduda i retrobada, fràgil.
desert i pluja
quietud i fúria.
l’arrel d’una aigua vella,
perduda i retrobada, fràgil.
desert i pluja
quietud i fúria.
cistell de dits,
teixeixo un pom de vímets,
memòria i oblit
i malentesos.
teixeixo un pom de vímets,
memòria i oblit
i malentesos.
la vida que hem de dir-nos
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?
--------------3
ha arribat l’hora de la pluja.
Posaré el món sobre la taula.
L’ofegaré amb un vers.
Coixí de mots
Sobre la boca de la terra,
Geografia de la fam.
L’ofegaré amb un vers.
Coixí de mots
Sobre la boca de la terra,
Geografia de la fam.
Si em sobren lletres,
El meu taüt.
El meu taüt.
--------------4
tot és i no
serà
si jo no hi sóc
camins i no
camí
per no anar enlloc
serà
si jo no hi sóc
camins i no
camí
per no anar enlloc
sempre és enlloc a tot arreu
la pell s’esquerda
tremolen els turmells.
les mans, on són les mans ?
tremolen els turmells.
les mans, on són les mans ?
tot és i no.
quan el que ve no ve
s’escurça el temps
de pluges
en terres mal llaurades
s’escurça el temps
de pluges
en terres mal llaurades
cançons de pa sense llevat ni sal.
tot el dibuix ha pres la forma exacte
del blanc de plana de llibreta.
només ens manca l’última sorpresa.
tot és i no.
tot el dibuix ha pres la forma exacte
del blanc de plana de llibreta.
només ens manca l’última sorpresa.
tot és i no.
Apunt: Vaig trobar i agafar de
préstec SWING un llibre de poesies i
ara és quant m’adono que és l’últim de Francesc Garriga Barata. Doncs quant va deixar-nos
no havia estat editat. Josep
Segons Viquipédia:
En Francesc Garriga morí el 4 de febrer de 2015 a Sant Cugat del Vallès, als 82 anys, a causa d'una malaltia pulmonar, quan estava a punt de publicar el seu tretzè poemari, Swing.[6] L'endemà, els diaris en publicaven l'esquela, on apareixien aquests versos inèdits:
« no hi hem pogut fer res
irreverents, les hores
ens han passat per sobre.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada