Aigua matinera, rosada de prat 1930
Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.
ALBÓ I
CORRONS , NÚRIA
RIU TER
Te'n vas camí avall, cap al riu.
El matí és fred i l'aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen
peixos d'argent les teves mans,
quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l'aigua.
El vent mou les fulles d'una tardor
que s'arrapa a la pell com si fos
l'inici d'un temps vulnerable. Plou
i t'amagues, mentre resisteixin,
sota els pins que et resguarden
d'un aigua calmosa, sense recança.
Uns ocells aixequen el vol
així que la pluja escampa.
No és l'alçada del vol, penses,
el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t'envolta.
Camí amunt, tornes a casa.
JOSÉ
LUIS GARCÍA HERRERA
pedres
Mur de
pedra, cimentada, amb contraforts, qui sap d’on sortiren aquestes pedres
centenàries, segurament de la llera del riu Congost, escollides el riu,
carregades i transportades amb carros, fins a l’obre, posades d’una a una, mans
de ferro sense guants menjades per el fred i el ciment, entre cigar i cigar i
‘el nivell’ el porró li deien nivell ple de vi, molts tragos al cap del dia,
poca vianda i molta feina.
El riu sempre ha set font de vida!
Els poetes en fan
referencia. Josep
Riu
Aquell riu que sabíem
enllà del gran silenci
del camí ens encalma
de sobre la mirada.
Escollit entre prínceps
captaires, ja en la riba
feliç, pel vespre passo
portant llum de paraules.
Josep fent fotos
