dijous,
12 de novembre del 2015 / 3699
Definició
Apòcope
d’Ave Maria, salutació d’entrada amb què es crida
l’atenció de la gent de la casa; salutació per la qual un parroquià o visitant
anuncia la seva presència quan entra en una casa o botiga i no hi veu ningú.
A
Maria! On sou? Que no hi ha ningú?
A
Maria! Sóc el carter!
A Maria! Ja he arribat a casa!
També
és diu Au Maria!; antigament també es feia servir la salutació Ave (o Au) Maria Puríssima.
Usos
Així que ha tustat als vidres de la perruqueria amb el
puny feble desitjant que ningú no respongués i ha sentit la veu que feia «ja
vaaa!», s’ha tret la boina i ha començat a preparar quatre paraules que no
espantessin la dona, i quan s’ha obert la porta ha saludat a l’estil catòlic
català i ha improvisat com ha pogut:
—A Maria! Amb el seu permís… M’envia la seva neboda, la senyoreta Morín… A la fonda… a la fonda, ha passat una cosa molt i molt grossa, però que encara no sabem, ningú no ho sap, i la seva germana, o sigui la senyora Mariona, que és l’única que podria explicar-nos què carbons ha passat a la fonda… ja no ens ho podrà explicar… vull dir… que no ens ho explicarà mai, mai de mai…, no sé si m’entén, senyora Encarnació, perquè, de moment, per la seva aparença, és morta.
—Qui és morta!?
—La seva germana.
—A Maria! Amb el seu permís… M’envia la seva neboda, la senyoreta Morín… A la fonda… a la fonda, ha passat una cosa molt i molt grossa, però que encara no sabem, ningú no ho sap, i la seva germana, o sigui la senyora Mariona, que és l’única que podria explicar-nos què carbons ha passat a la fonda… ja no ens ho podrà explicar… vull dir… que no ens ho explicarà mai, mai de mai…, no sé si m’entén, senyora Encarnació, perquè, de moment, per la seva aparença, és morta.
—Qui és morta!?
—La seva germana.
Carme Melchor, La filla de l’escocès (Barcelona:
Proa, 2014)
Era un poble, diguéssim no com ara perquè ara hi ha
els cotxes, molt tranquil. El que sí recordo, que no em marxava mai de la
imaginació que, els costums que teniu aquí d’entrar i dir: «Ah Maria!», i les portes totes obertes: «Ja pots
passar», i si no passaves t’estaves una estona dient: «Ah Maria!». Una de les
meves germanes me diu: «Per què diuen ah Maria, aquí?», dic: «Perquè mira,
Maria és un nom que poden haver-n’hi moltes a les cases, però seria com
vosaltres dieu eiii!, doncs aquí diuen un nom i ja està». Bé, doncs ara allò ja
s’ha acabat, eh?, la tranquil·litat que jo he viscut de joveneta, entrar,
deixar la porta i jo ser allà baix de l’hort, i ara, ara ja no et pots fiar ni
del que passa.
Testimoni de Conxita Muñoz recollit a Els
refugiats de la Guerra Civil a les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany
(1936-1939), a cura de J. Maymí, J. Ros i X. Turró (Barcelona: Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, 2006), pàg. 84
A
MARIA! jo de petit l’havia escoltada moltes vegades, al arribar a una casa (aleshores
totes estaven obertes) A MARIA!, A Maria! On sou? Que no hi ha ningú? A Maria!
Sóc el carter! A Maria! Ja he arribat a casa! també
era usada aquesta, més refinada per els catòlics de la època Ave (o Au) Maria
Puríssima!
eiii! devosguart! adéusiau! arreveure!
Josep
a Maria!
a Maria!
a Maria!
a Maria!
a Maria! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada