foto robada desconec l'autorPOEMES A MICHELLE
3
Quan la tardor t'arribi lluny de mi,
només et podré dir paraules tristes
de fredor en els braços que ahir portaven roses.
Tindré les mans tan buides i tan balbes
com aquell primer dia -¿te'n recordes?-,
quan tu, sense paraules, descobrires
ombres d'adolescència sobre la meva vida
mentre jo, al teu costat, m'iniciava home.
Canon PowerShot G9 26/08/200 20:23 posta de SOL a Llanars per jrrof
En el barrio de Querol en
Me filla Montse amb se filla varen fer-hi estada 6 dies per contemplar la bellesa del Delta d'Ebre i jo n’he gaudit uns pastissets i les boniques fotos del lloc, gaudint-ne les fotos també hi he estat sense sofrir cap picada de mosquit, abunda’ns per la zona, ara penjo les fotos a Picasa i al blog perquè contempleu la bellesa del lloc. Josep Rof Rof
per veuren més cliqueu a... http://picasaweb.google.es/rofrofj6el/ElDeltaDEBRE#
2/7/2010 - Biblioteca
Acte d'anomenament de
En aquest acte es descobrirà la placa amb el nom de l'escriptora local i es podrà visitar una exposició de l'obra literària d'Albó i alguns dels poemes de la mostra "Bosc de Mots", que es va inaugurar per Sant Jordi.
Durant l'activitat també es presentaran les activitats organitzades per commemorar l'Any Albó. El públic, a més, podrà gaudir del recital poètic musical "Un bes a
Jo hi vaig assistir i us vull dir que va ser un acte emotiu, planer, on va en tot moment manifestar-se la senzillesa, amb la que Núria ens te acostumats, ella somrient, contenta, feliç, ferma segura va llegir amb dolçor el seu manifest ple d’agraïments, la descoberta de la placa una Núria somrient i picant de mans, tots picàvem amb ella i per ella de mans, ens contagià els seu somriure.
Al dintre de la biblioteca continuava la fes rodejat de llibres seu esposats, un enorme pastís amb el 8o i dues espelmes, ella emocionada va bufar per apagar-les mentes els assistents entonaven el càntic, les ampolles de cava eren escorxades i el pastis trossejat, vaig fer escàpol, camí de casa amb la satisfacció de poder-hi assistí, la seca tos que pateixo fa dies, va respectar tot el acte, no era qüestió de veure, ni menjar res, no fos per de cas que els dimonis interiors es manifestessin en un escanyussa-me’n i esgarriéssim la bonica festa.
Hi havia pasquins i follets un duia aquest poema seu...
.
Si hi hagués paraules de colors
Si el món hi hagués paraules de colors!
Si brotés la claror de les lletres
com brota dels pinzells!
Si pogués dir amb un mot d’un verd profund
blau o vermell, l’etern desig de viure!
Perquè sovint se’m fa enemiga la paraula
i traeix o no abasta.
La llum que he amuntegat dintre els ulls
Però tinc una boca massa escarmentada,
es deleix per mostrar el seu esclat pur
i em cal deixar apagar sense dir res
la claror que em batega
al fons dels arrels.
Núria Albó
Dicen que una imagen vale más que mil palabras, Betti aquí… mi silencio. Que no se rompa la magia de NUBES DE ALGODÓN colgadas en el cielo. Josep
Canon EOS 400D DIGITAL 6/6/10 11:47 por jrrofLas piedras cuadradas deberían ser, separación de propiedades, puestas encima una de otra formando un pilar.
Las cuadradas una encima de la otra podrían ser el crecimiento de la vida en cinco etapas, nacer, crecer, ser padres, ser abuelos, al final torcidas por la vejez, a su derecha, los mahones de canto podrían ser los hijos, con la piedra plana de encima la protección familiar, las sueltas y desordenadas, las ilusiones, los achaques, los sufrimientos, las necesidades, los ángeles, los demonios, las guerras, los atentados, las explotaciones a menores, las mafias, los atracos, los que siempre están en posesión de la verdad, las envidias, los celos, las ilusiones truncadas, el paso de los años, el trabajo, el paro, la mofa, el querer y no poder, la vejez, y la que crece a nuestros pies podrían ser las malvas del cementerio buff… (continuad vosotros si os ocurre alguna más, haberlas ahílas)
Que ÿuÿo pero ÿÿtranquilÿÿlosÿÿ ÿÿtranquilÿÿlasÿÿ…) mientras, sin darnos apenas cuenta, en la vida, iremos quemando las etapas escenificadas hoy por una fotografía de piedras, set felices, pringat el mundo de felicidad, a fe que le hace falta. Josep
