els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dissabte, 3 de juliol del 2010

biblioteca Núria Albó












2/7/2010 - Biblioteca

Acte d'anomenament de la Biblioteca Núria Albó

La Biblioteca Municipal de la Garriga serà, a partir del divendres 2 de juliol, la Biblioteca Núria Albó. L'acte d'anomenament de l'equipament es farà divendres 2 de juliol a les vuit del vespre en una cerimònia oberta a tothom.

En aquest acte es descobrirà la placa amb el nom de l'escriptora local i es podrà visitar una exposició de l'obra literària d'Albó i alguns dels poemes de la mostra "Bosc de Mots", que es va inaugurar per Sant Jordi.

Durant l'activitat també es presentaran les activitats organitzades per commemorar l'Any Albó. El públic, a més, podrà gaudir del recital poètic musical "Un bes a la Núria Albó", a càrrec de Sònia Carmona i Oriol Cabestany.

Jo hi vaig assistir i us vull dir que va ser un acte emotiu, planer, on va en tot moment manifestar-se la senzillesa, amb la que Núria ens te acostumats, ella somrient, contenta, feliç, ferma segura va llegir amb dolçor el seu manifest ple d’agraïments, la descoberta de la placa una Núria somrient i picant de mans, tots picàvem amb ella i per ella de mans, ens contagià els seu somriure.

Al dintre de la biblioteca continuava la fes rodejat de llibres seu esposats, un enorme pastís amb el 8o i dues espelmes, ella emocionada va bufar per apagar-les mentes els assistents entonaven el càntic, les ampolles de cava eren escorxades i el pastis trossejat, vaig fer escàpol, camí de casa amb la satisfacció de poder-hi assistí, la seca tos que pateixo fa dies, va respectar tot el acte, no era qüestió de veure, ni menjar res, no fos per de cas que els dimonis interiors es manifestessin en un escanyussa-me’n i esgarriéssim la bonica festa.

Hi havia pasquins i follets un duia aquest poema seu...

.

Si hi hagués paraules de colors

Si el món hi hagués paraules de colors!

Si brotés la claror de les lletres

com brota dels pinzells!

Si pogués dir amb un mot d’un verd profund

blau o vermell, l’etern desig de viure!

Perquè sovint se’m fa enemiga la paraula

i traeix o no abasta.

La llum que he amuntegat dintre els ulls

Però tinc una boca massa escarmentada,

es deleix per mostrar el seu esclat pur

i em cal deixar apagar sense dir res

la claror que em batega

al fons dels arrels.

Núria Albó