els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dissabte, 7 de maig del 2016

quinze anys


 
en Josep prenen un bany de sol
Quinze anys

Com cada dia... avui també
xiularà el tren de les sis.

Com cada dia avui també
la gent dirà bon dia quant em trobi,
jo alçaré la ma esquerra
per no gastar...
el filet de veu... que avui amb queda.

Tot s’afeixuga més de dia en dia
i el poder de la veu és limitat.

I saber que tot, avui,
ha estat el mateix que cada dia,
que he passejat i he fet la migdiada.

I que he aprés, potser, una mica de viure
i una mica, també de morir.

10 de maig 2001-2016 convivint em l’ELA                                                                         
                                      Josep Rof i Rof
***

Riu amunt
Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor el dits
cada nit.

Com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
com una veu sense ressò,
la nostra veu.

Com una nit sense ressò,
com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
la nostra nit.

Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor als dits
cada nit.

Sobreviure
No m’entendreixo
pas més del que autoritzen
els codis, no patiu.

Ara com ara la sang no es detura,
fa giragonses per les venes,
reconstrueix camins
i els destrueix;
m’empeny a sobreviure.

Tal dia farà un any.

Dons bé, tornem-hi.
                      Miquel Martí i Pol

He volgut que m’acompanyessin dos poemes d’en Miquel Martí i Pol, en el meu quinzè aniversari del diagnòstic de la meva ELA.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003)

Era un dia qualsevol com cada dia, però aquest dia no ho va ser. Feia estada a Lleida per treball. En Miquel va inaugurar un cafè-biblioteca. Algú no recordo qui, va llegir nos  els seus poemes. Allà vaig descobrir una altre manera de viure, ell patia EM estava assegut a una cadira de rodes, sense palar gens ni mica. Si somreia de banda a banda a gust. Va signar-me dos llibres. Des d’aquest dia, en Miquel i els seus poemes varen anar sempre en mi.

Ell ens va deixar. Han passat els anys i ara soc jo qui passejo em cadira de rodes, des de fa quinze anys pateixo una ELA. Com ell procuro quant passejo somriure. Amb aquest somriure vull ser agraït per els anys que m’ha deixat viure l’ELA. M’ha pres coses, està clar la malaltia fa el seu curs, però fins ara m’ha deixat VIURA i amb una certa qualitat.

Des d’aquestes paraules, aquets poemes que ens acompanyen, vull agrair;

Per la família per cuidar-me, arropar-me.
Per la Fundació Miquel Valls FMQV per assistir-me.

Per els metges i tot l’equip que m’assisteix a Bellvitge
UFELA Equip de professionals de la Unitat Funcional d’ELA:
tranquila está la mar,
però en el seu vaivé sempre "brama com l'ELA"



dilluns, 2 de maig del 2016

Tots els éssers





D’AQUEST MÓN

Tast el món al desert d’aquest temps
i en queda el fred d’un camp de refugiats,
una estesa de tants drets calcigats,
la fam i el pa florit,
els morts per cada viu,
aquest verdet de quotidiana misèria.

Salvat, sóc un epíleg
a la memòria dels danys col·laterals,
el torn de nit a la tristesa,
immigrant a la recerca de quina llibertat.

I som des del cadascú, isolades,
estances engolides pel mos de la ciutat,
infants restats a la infantesa
entregats a l’absurd d’aquest no-res.

Éssers fermats
al com obligat, al què ben girat,
de sol a sol,
la vida en condemna de l’obrer del terrat.

Som el qui dels ningús, per tot i tothom
serem cercant-nos,
sentint-nos la tribu, interrogant el món,
i tenim urgència per trobar els llocs i els noms.    
                                                                                                                       
                                                                    Mons

             GUILLEM ALFOCEA I HERNÁNDEZ

Del llibre 
Tots els éssers
poetes de Menorca per els drets humans








dilluns, 25 d’abril del 2016

ponç pons


COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis
I
Un home sense arrels és un ser mort
Una illa de ciment un flac infern
Els estornells suosos tenen fam
Emigren solidaris cap al sud
Els faunes fugen farts de veure gent
Que crida i deixa nafres dins el bosc
No dic que fos millor cap temps passat
Escric només que em dol ser menorquí
La terra magra engreixa estranys i murs
L’oblit ha sepultat màrtirs i herois.
PONÇ PONS

COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis

II
Un llast de solitud mentre els conreus
S’assequen fa feixuc el llarg camí
Que es va esborrant i dur no mena aumon
El dia s’ha acurçat Els primers freds
Redossen caderneres entre els pins
Com poden els illencs no escoltar el vent
Que es queixa amarg i plora avergonyit
Els bàrbars s’han fet seu tot el present
Una altra llengua imposa el seu destí
El mar té un postmodern tel de betum
Ja s’ha acomplert el temps dels assassins
PONÇ PONS

dijous, 21 d’abril del 2016

Sant Jordi


Sant Jordi


                               LA DIADA DE SANT JORDI
                               
                                La diada de Sant Jordi
                                és diada assenyalada
                         per les flors que hi ha al mercat
                              i l’olor que en fan els aires,
                              i les veus que van pel vent:
                               “Sant Jordi mata l’aranya”.
                                L’aranya que ell va matar
                                  tenia molt mala bava,
                                   terenyinava les flors
                                 i se’n xuclava la flaire,
                                i el mes d’abril era trist                    
                              i els nens i nenes ploraven.
                                                […]
                              Quan el Sant hagué passat
                                  tot jardí se retornava:
                            perxò cada any per Sant Jordi
                                 és diada assenyalada
                          per les flors que hi ha al mercat
                             i l’olor que en fan els aires.

                            Joan Maragall (1860-1911)
 


DIMARTS, 23 D’ABRIL DE 2016
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Sant Jordi gloriós
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.


Felicitats a tots els Jordis i Jordines i a tots els catalans i catalanes en general.

ABRIL D’ENAMORAT
Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!
Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d’or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!
Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d’or,
Sant Jordi!

Pere Quart (1899-1986)

Després d’aquests poemes ja tenim l’esperit ben encarrilat per viure plenament la diada de Sant Jordi... Abans d’acabar, però, un parell de curiositats:

Sabeu com es diu “Jordi” en altres llengües? Doncs Gorka, en basc; Xurxo, en gallec; Jorge, en castellà; George, en anglès; Georges, en francès, Georg, en alemany; Giorgio, en italià; Georgos, en grec, i Iuri, en rus. Per cert; hi ha un país que també té sant Jordi com a patró i que s’anomena com ell. Saps quin és? Geòrgia, és clar!

I sabeu què vol dir, “Jordi”? Aquest nom ve del grec gea i ergon, que volen dir “qui treballa la terra”, és a dir, llaurador o pagès.

Ara sí que ja ho tenim tot: una dosi de literatura i una altra de curiositats resoltes. Bon Sant Jordi a tothom i recordeu els tres elements indispensables per a divendres: el llibre, la rosa… i el petó!


dilluns, 4 d’abril del 2016

fossil




Gerard  Vergés

Fòssil

Aquest caragol fòssil del Juràssic

(científicament, un gasteròpode de fa cent milions

d’anys)

era gran com un puny i un perfecte helicoide,

sexualment hermafrodita.

Va viure en densos boscos de coníferes, valls d’humides

falgueres

i vora una mar càlida.

Un cop petrificat,

va patir terratrèmols, gelades, rius de lava,

corrents marins, diluvis, huracans,

calamarses, tornados, l’impacte dels aeròlits.

Miraculosament, va arribar indemne a avui, el caragol.

Un fill meu (de nou anys i angelical, per cert),

com qui no vol la cosa, va esberlar-lo en mil trossos.