plaers i més...

PLAERS:



El primer esguard per la finestra al matí


El vell llibre retrobat


Rostres plens d´entusiasme


Neu, el canvi de les estacions


El diari


El gos


La dialèctica


Dutxar-se, nedar


Música antiga


Sabates còmodes


Comprendre

 Música nova


Escriure, plantar


Viatjar


Cantar


Ser amable.



UN DIA, QUANT SERÀ L'HORA...:

Un dia quan serà l´hora


Pensarem les idees de tots els pensadors de tots


els temps


Mirarem tots els quadres de tots els mestres


Ens faran riure tots els bromistes

Festejarem totes les dones


Instruirem tots els homes.






MUDANÇA DE LES COSES (II):

Era trist, quan era jove.


Sóc trist, ara que sóc vell.


Quan, doncs, podré estar content?


Millor que fos aviat.

Bertolt Brecht (Trad. Feliu Formosa)

FOTOS: Canon PowerShot G12  03/05/11 11:00h. per jrrof


http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaalemanya/brecht.html

yo

Yo
Calles solitarias
árboles solitarios
un pájaro en el azul cielo
la mano, la palma
empujan el joystick.
Calles solitarias
árboles solitarios
la silla y yo.


23/04/2011- 16:40 en Llanars

 Fotos: Canon PowerShot G12 23/24/04/2011 por jrrof

dia plujós

Dia plujós

El lladruc d’un ca.

A l’olivera i al tendal

s’escolen gotes.

Ara no plou...

***

El crit d’un nen.

Carrers mullats,

calaixos eixuts.

Ara no plou...

***

Semàfor verd,

un cotxe arrenca.

Cuques negres

surten de la gespa.

Ara no plou...

***

Dia gris. El terra relliscós.

S’escola l’aigua.

Lluentor a les rajoles!

Paraigües plegats.

Ara no plou...

***

Dia plujós. Què el cel ens

musiquí una dolça melodia.

Al deixar-la anar, per tot

arreo s’escoltarà un suau

xirimiri. Ara sí plou...

***

Una, dues, tres, quatre, cinc...

al tendal s'escolen gotes

amb distreuen de pensaments...

Ara sí plou... i jo conto gotes

Josep Rof Rof

CCG

El del darrera dret de color marró amb bigoti soc jo, era la primera vegada que sortia amb el Club Ciclista Granollers no disposava de mallot del club blanc/blau eren els 80es...

El de atrás derecha de color marrón con bigote soy yo, era la primera vez que salía con el Club Ciclista Granollers no disponía de maillot del club blanco/azul eran los 80es...

.

Josep Rof Rof 3.542 dies que pateixo una ELA (encara somniant pedalejo la bicicleta)

marcas

ES CONVERTEIX EN UN PEIX

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

Només es deixa seduir amb Four Roses

i desprecia un diamant davant d'un Ballantines

no tens res a fer amb un Johnny Walker

si abans arriba un altre amb un Cutty Sark.

La seva suor és dolça com Bourbon de luxe

vol batejar-me amb Whyte & Mackay

per Setmana Santa va de Vat “ 69”

i per Nadal de Monks o JB.

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

En l'aeroport demana Passport

i en els aniversaris Chivas regal

en les depressions beu Baileys

i en l'algaravia Black & White.

L'abraço i em diu: “T'estimo Jamie”

s´ho juga tot a les curses per White Horse

100 Pipers ambienten la nostra casa

i es vol fugar amb Long John.

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

(Enric Hernàndez)

Vegeu quin panorama...jrrof

nadal

claqueu per fer-la gran

Tinc la lletra ferida per l’ELA i continuant amb els meus exercicis de puny lletra a ploma he copiat l’article del diari ara

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseït

***

M’he premés arranjar l’ultima estrofa del poema, al nostre temps plens de crisis.

Demà posats a taula oblidarem les penes
-i de l'alegria en farem viure-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i just després arrencarà a somriure.

Bon Nadal 2010 per tothom

Adiós

desconozco el autor de la foto

Adiós

Anoche sentí frío,
era frío de olvido,
olvido de amor y caricias,
caricias que se olvidan y besos,
besos que si se buscan saben amargos,
amargo el desamor y la rabia,
rabia de perder,
perder nuestras horas y días,
días de amor y entrega infinita,
infinito el dolor,
dolor que aplasta el alma,
alma de quien entrega su esencia,
esencia de amor perfecto,
perfecto tu adiós...

Colaboración de Patriciamv