yo

Yo
Calles solitarias
árboles solitarios
un pájaro en el azul cielo
la mano, la palma
empujan el joystick.
Calles solitarias
árboles solitarios
la silla y yo.


23/04/2011- 16:40 en Llanars

 Fotos: Canon PowerShot G12 23/24/04/2011 por jrrof

dia plujós

Dia plujós

El lladruc d’un ca.

A l’olivera i al tendal

s’escolen gotes.

Ara no plou...

***

El crit d’un nen.

Carrers mullats,

calaixos eixuts.

Ara no plou...

***

Semàfor verd,

un cotxe arrenca.

Cuques negres

surten de la gespa.

Ara no plou...

***

Dia gris. El terra relliscós.

S’escola l’aigua.

Lluentor a les rajoles!

Paraigües plegats.

Ara no plou...

***

Dia plujós. Què el cel ens

musiquí una dolça melodia.

Al deixar-la anar, per tot

arreo s’escoltarà un suau

xirimiri. Ara sí plou...

***

Una, dues, tres, quatre, cinc...

al tendal s'escolen gotes

amb distreuen de pensaments...

Ara sí plou... i jo conto gotes

Josep Rof Rof

CCG

El del darrera dret de color marró amb bigoti soc jo, era la primera vegada que sortia amb el Club Ciclista Granollers no disposava de mallot del club blanc/blau eren els 80es...

El de atrás derecha de color marrón con bigote soy yo, era la primera vez que salía con el Club Ciclista Granollers no disponía de maillot del club blanco/azul eran los 80es...

.

Josep Rof Rof 3.542 dies que pateixo una ELA (encara somniant pedalejo la bicicleta)

marcas

ES CONVERTEIX EN UN PEIX

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

Només es deixa seduir amb Four Roses

i desprecia un diamant davant d'un Ballantines

no tens res a fer amb un Johnny Walker

si abans arriba un altre amb un Cutty Sark.

La seva suor és dolça com Bourbon de luxe

vol batejar-me amb Whyte & Mackay

per Setmana Santa va de Vat “ 69”

i per Nadal de Monks o JB.

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

En l'aeroport demana Passport

i en els aniversaris Chivas regal

en les depressions beu Baileys

i en l'algaravia Black & White.

L'abraço i em diu: “T'estimo Jamie”

s´ho juga tot a les curses per White Horse

100 Pipers ambienten la nostra casa

i es vol fugar amb Long John.

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

(Enric Hernàndez)

Vegeu quin panorama...jrrof

nadal

claqueu per fer-la gran

Tinc la lletra ferida per l’ELA i continuant amb els meus exercicis de puny lletra a ploma he copiat l’article del diari ara

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseït

***

M’he premés arranjar l’ultima estrofa del poema, al nostre temps plens de crisis.

Demà posats a taula oblidarem les penes
-i de l'alegria en farem viure-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i just després arrencarà a somriure.

Bon Nadal 2010 per tothom

Adiós

desconozco el autor de la foto

Adiós

Anoche sentí frío,
era frío de olvido,
olvido de amor y caricias,
caricias que se olvidan y besos,
besos que si se buscan saben amargos,
amargo el desamor y la rabia,
rabia de perder,
perder nuestras horas y días,
días de amor y entrega infinita,
infinito el dolor,
dolor que aplasta el alma,
alma de quien entrega su esencia,
esencia de amor perfecto,
perfecto tu adiós...

Colaboración de Patriciamv

mail a Núria

Hola Núria, fa fred, plou aigua/neu, ahir nit el camp del barça a pesar de la pluja i del fred la gent estava contenta, entonava cançons al uniso sense haver-les assajat, com es poden posar d’acord tantes persones? Un misteri. Una festa. I tot una mà de gols. Des del llit l’escoltava per radio i sentia els coets esclatar, varen ser varis uns apropet i d’altres allunyats. Una berbena al finalitzar novembre. Si el més se’ns acaba avui l’últim dia, enfilarem desembre l’últim mes del any, abans però haurem de passar per un llarg pont de cinc dies, be el que tingui la sort de poder-lo fer. Per alguns serà una disbauxa, per uns altres avocats al l’atur resignació, per els que sofrim malalties, no hi pont que les millori, els dies per nosaltres son planers o vers iguals, tants sols em el sobreviure nià ben be prou.

La Fundació Catalana d’ELA ha tret el primer bolletí vencEm-LA!! on hi ha un *escrit meu, mail a una amiga Son “LECCIONES DE VIDA” pagina 11 del bolletí, ella ja no hi és, la meva petita preocupació és com fer-ho saber els lectors del bolletí, que pocs dies de la meva carta ens va deixar, serè capaç de saber-ho explicar i si és així m’ho publicaran? Ves a saber quant s’editarà el segon bolletí? De fet ho intentaré. Tinc el deure de fer-ho saber. També em vull presentar.

Be després de la desfeta del actual govern Català en perdre les eleccions, aires nous portaran les rendes de la governabilitat a pesar del majoria no els serà fàcil, els llops l’esperen amansats, però a la primera de canvi clavar-li queixalada, ep! Compte som aquí ...no li serà fàcil, res no és fàcil en política o estàs en mi o ets el contrari, per lo tant el meu enemic. Dos es difícil posar-se d’acord imaginat un galliner amb un sol gall. Els pals a les rodes predominaran en el dia a dia. La crisis i el deute també. Hauran de jugar a la loteria de la casa a vera si toca.

En quant a mi, els dies son planers, les nits llargues, llargues tot esperant un nou dia. trobo a faltar les sortides o passejos diaris, la tertúlia dels avis, el carrer. No m’espanta sortir, sempre que el dia m’acompanyi, ara no ho fa.

Recent nat el nou diari ara.cat el qual m’he subscrit per 40 dies, el primer número el dia 28 a les 11 matí feia hores que estava esgotat, vaig quedar-me sense. Vaig dirigir-me a la redacció per mail així...també ho vaig penjar el facebook...

Morir d‘èxit o falta de previsions

Visc a La Garriga, vaig fer-me subscriptor 4618 del “ara per novetat, per afinitat, per patriotisme” a les 11 del matí als dos punts de venda que hi ha al poble, havien trencat estocs feia estona. Després de la decepció al no tenir la possibilitat de anar a buscar-lo en lloc més (les meves cames son una cadira de rodes) em faig la següent pregunta MORIR D’ÈXIT o FALTA DE PREVISIONS o ESTRETEJA DE MÀRQUETING per crear demanda?

Josep Rof Rof

subscriptor 4618

Vaig rebre resposta per als dos medis, total que me’l enviaran a casa. Els dos dies següents sense cap problema. L’he llegit atentament, et vull dir que m’agrada, es de lectura fàcil, proper al lector. Però hi ha una cosa que m’agrada molt, és el format petit i grapat, lo qual amb permet llegir-lo al carrer (assegut a la cadira de rodes) sense que s’esbulli o el vent se m’emporti les pagines. De moment l’haig de anar a buscar.

Bé Núria queda escrit aquest mail per tu, (el penjaré el blog) t’he explicat coses del meu dia a dia, una abraçada Josep

(*escrit meu en castellà, tal com li vaig passar a ella, li explico la meva passejada amb ella a la motxilla)