mail a Núria

Hola Núria, fa fred, plou aigua/neu, ahir nit el camp del barça a pesar de la pluja i del fred la gent estava contenta, entonava cançons al uniso sense haver-les assajat, com es poden posar d’acord tantes persones? Un misteri. Una festa. I tot una mà de gols. Des del llit l’escoltava per radio i sentia els coets esclatar, varen ser varis uns apropet i d’altres allunyats. Una berbena al finalitzar novembre. Si el més se’ns acaba avui l’últim dia, enfilarem desembre l’últim mes del any, abans però haurem de passar per un llarg pont de cinc dies, be el que tingui la sort de poder-lo fer. Per alguns serà una disbauxa, per uns altres avocats al l’atur resignació, per els que sofrim malalties, no hi pont que les millori, els dies per nosaltres son planers o vers iguals, tants sols em el sobreviure nià ben be prou.

La Fundació Catalana d’ELA ha tret el primer bolletí vencEm-LA!! on hi ha un *escrit meu, mail a una amiga Son “LECCIONES DE VIDA” pagina 11 del bolletí, ella ja no hi és, la meva petita preocupació és com fer-ho saber els lectors del bolletí, que pocs dies de la meva carta ens va deixar, serè capaç de saber-ho explicar i si és així m’ho publicaran? Ves a saber quant s’editarà el segon bolletí? De fet ho intentaré. Tinc el deure de fer-ho saber. També em vull presentar.

Be després de la desfeta del actual govern Català en perdre les eleccions, aires nous portaran les rendes de la governabilitat a pesar del majoria no els serà fàcil, els llops l’esperen amansats, però a la primera de canvi clavar-li queixalada, ep! Compte som aquí ...no li serà fàcil, res no és fàcil en política o estàs en mi o ets el contrari, per lo tant el meu enemic. Dos es difícil posar-se d’acord imaginat un galliner amb un sol gall. Els pals a les rodes predominaran en el dia a dia. La crisis i el deute també. Hauran de jugar a la loteria de la casa a vera si toca.

En quant a mi, els dies son planers, les nits llargues, llargues tot esperant un nou dia. trobo a faltar les sortides o passejos diaris, la tertúlia dels avis, el carrer. No m’espanta sortir, sempre que el dia m’acompanyi, ara no ho fa.

Recent nat el nou diari ara.cat el qual m’he subscrit per 40 dies, el primer número el dia 28 a les 11 matí feia hores que estava esgotat, vaig quedar-me sense. Vaig dirigir-me a la redacció per mail així...també ho vaig penjar el facebook...

Morir d‘èxit o falta de previsions

Visc a La Garriga, vaig fer-me subscriptor 4618 del “ara per novetat, per afinitat, per patriotisme” a les 11 del matí als dos punts de venda que hi ha al poble, havien trencat estocs feia estona. Després de la decepció al no tenir la possibilitat de anar a buscar-lo en lloc més (les meves cames son una cadira de rodes) em faig la següent pregunta MORIR D’ÈXIT o FALTA DE PREVISIONS o ESTRETEJA DE MÀRQUETING per crear demanda?

Josep Rof Rof

subscriptor 4618

Vaig rebre resposta per als dos medis, total que me’l enviaran a casa. Els dos dies següents sense cap problema. L’he llegit atentament, et vull dir que m’agrada, es de lectura fàcil, proper al lector. Però hi ha una cosa que m’agrada molt, és el format petit i grapat, lo qual amb permet llegir-lo al carrer (assegut a la cadira de rodes) sense que s’esbulli o el vent se m’emporti les pagines. De moment l’haig de anar a buscar.

Bé Núria queda escrit aquest mail per tu, (el penjaré el blog) t’he explicat coses del meu dia a dia, una abraçada Josep

(*escrit meu en castellà, tal com li vaig passar a ella, li explico la meva passejada amb ella a la motxilla)