LA VACA CEGA
Joan MaragallTopant de cap en una i altra soca,avançant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d'altres vegadesni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,el silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l'esquellot, mentres pasturenl'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada... Però torna,i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, l'embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines i se'n tornaorfe de llum sota del sol que crema,vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
la poesia m'entreté
la fotografia també
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada