estimar-se

Biel Majoral i Antoni Artigues :   Avui les fades i les bruixes s'estimen

	Avui, sabeu?, les fades i les bruixes s'estimen. Han canviat entre elles escombres i varetes. I amb cucurull de nit i tarot de poetes endevinen l'enllà, on les ombres s'afinen. És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella. Han ofert al no-res foc de cera d'abella i han aviat libèl•lules per desxifrar-ne el traç. Davallen a la plaça en revessa processó, com la serp cargolada entorn de la pomera, i enceten una dansa, de punta i de taló. Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera, esbalaïda veig que vénen cap a mi i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí. Bruixa de dol... La poesia m'acompanya, m'entreté, estic al llit, duc el peu dret enguixat em vaig trencar la tíbia i peroné, d’això ja fa dies era el passat 25 de març, si fos jove i no patis d’ELA fent saltironets amb les carosses aniria per tot, estic cansat, el llit amb menja, trobo a faltar moltes coses, el plaer de ser independent, llevar-me, rentar-me, vestir-me, menjar a taula i sortir a passejar. Quant això s’acabi i torni a caminar com abans, a petits passos amb el caminador recobraré la meva llibertat!  Ja en tinc ganes. Josep