Sol baix i trist damunt la vinya seca,
enyorosa del tendre pampolam
que cabria el seu fruit.
Quanta esperança,
raïm, ahir, abocares als veires
tot tremolós de les mans
jovençanes!
—oh, intensa set des de l'illa remota!—.
Ah! Qui pogués desvetllar la brotada
i fer reviure el verd, i sentir créixer
i esberlar-se el raïm i fermentar-se
i esdevenir il·lusió que omplís els
veires ...
I amb velles mans
donar-la als llavis joves!
(del llibre Batecs de paraules de Joana Raspall)
Fa un dia lleig, està núvol, de tant en
tant cau una fina plugeta, a casa reclòs llegeixo poesia, del llibre de Joana Raspall
“Batec de paraules” que el dia del meu sant varen regalar-me, la poesia de
Joana es planera, lleugera i m’entrenen. Tenia fotos de vinya seca, però no les
trobo, restant perdudes, entre capetes de les moltes fotos que tinc, m’he servit
d’aquest monstre que és Google, n’he escollit tres, on es veu la vinya seca i
les cabanes de pedra seca, on han resistit molts i molts d’anys. A la època
dels carros, servien per resguard del animal i del home que cuidava la vinya, lluny
de casa. El Bagues s’han mantingut conservades i niant moltes. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada