ponç pons

velles fotos de jrrof i 

uns vells poemes de ponç pons

m'han entretingut a la tarda d'avui

Hi ha poemes tan breus que fa falta una vida per trobar el darrer mot. 

Ponç Pons (Alaior, Menorca 1956)

***

"Perquè escriure és també donar un sentit al món
I salvar del neguit un temps mortal absurd
Persever en la nit tot cercant fervent mots
Que emotius m’apuntalin fent versos la vida”

***

La vida té atzaroses coincidències, i el món dels blogs, les potencien. Fa uns dies vaig sentir que tustaven la porta:

- Toc, toc

–Sí…?

Ponç Pons

És ver que mai no strunc que nic però

turnà mecim anyí singà enyorós

delvar antic empal endal i dol

***

 [...] amor que et trobes

també com jo perdut i humiliat, magre

al marge enfront d'aquest present negat [...]

***

On s'acaba el sender i comença l'enyor

cant miratge esplendent, el paisatge de l'ànima

que han romput i que ara evoc amb el cor ple

de tinta.

***

És llavors que, feliç,

m'avinenç amb el món

perquè viure és, a més

de llegir i passejar,

menjar en pau cada fruit

generós que hem sembrat

i ens ofrena agraïda,

amorosa, la terra.

***

Somii aquell Son Bou immens d'infant

M'estic fent vell i torn a llegir Shakespeare

***

Poema “A la poesia”, Ponç Pons

El poeta menorquí Ponç Pons. Fotografia: ILC

A la poesia

Des d’una illa de mots,

entre ullastres i llibres,

mentre sent escoltant

la bellesa del vent

que escriure és respirar,

comprendre, fer l’amor

i l’art ens humanitza,

t’ho diré passional:

t’estim i sense tu

res tindria emoció

ni seria tan cert

açò que en diuen viure.

Amb les llengües del cor

i tinta com el mar

generós de les illes,

sembram versos per fer

florir lliures i oberts

al sagrat cos del món

sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut

som del lloc que estimam

i lectors agraïts

que tenim el que dam

feim diversos un sol

gran poema on no hi ha

més pàtria que la vida.

Ponç Pons