els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimarts, 25 de juny del 2013

berbena sant joan


Fin de semana y verbena en Llanars (Girona Pirineo Catalán) Hacia frio, llovía a rachas, salí un ratito y para casa, no tengo el portátil, ''leí un rato'', escojo relatos y sin pensármelo dos veces los escribo a mano, mi letra es desigual, escribo lento, se me agarrotan los dedos de las manos, me tomo mi tiempo y palabra a palabra le voy dando forma a los relatos escogidos. Disfruto con ello, de poderlo escribir, de leerlo, de saborear lo que el poeta Zbigniew Herbert nos dice. La poesía es el refugio de mis penas, últimamente me refugio en ella. Por las noches eche en falta mi cama articulada.


(''Es un libro gordo que pesa un montón'', me las apaño con un cojín apoyado en mis piernas, y a su vez en la mesa, también apoyo mi blog para escribir)





divendres, 21 de juny del 2013

el 21 acaricio el gato


ESCRITURA
cuando monto en la silla
para sorprender a la mesa
y levanto mi dedo
para detener el sol
cuando aparto la piel de mi cara
la casa de mis hombros
y fuertemente agarrado
a mi metáfora
de pluma de ganso
con los dientes clavados en el aire
intento crear
una nueva
vocal—

         en el desierto de la mesa
         flores de papel
         la levita de las paredes se abrocha
         con un botón de espacio pequeño
         fin fin
         la ascensión
         no salió bien

         aún un instante
         mi pluma sigue tropezando con la hoja
         desde un cielo maliciosamente amarillo
         gotea
         un hilo
         de arena
´´´´
EN EL TALLER
con paso ligero
pasa
de una mancha a otra
de una fruta a otra

el buen jardinero
apuntala la flor con un palo
al hombre con alegría
el sol con el azul

luego
se ajusta las gafas
pone agua para el té
murmura
acaricia el gato

Nuestro Señor cuando estaba construyendo el mundo
arrugaba la frente
y hacia cálculos cálculos cálculos
por eso el mundo es tan perfecto
e inhabitable

en cambio
el mundo del pintor
es bueno
y está lleno de errores
el ojo se pasea
de una mancha a otra
de una fruta a otra

el ojo murmura
el ojo sonríe
el ojo rememora
el ojo dice que se podría aguantar
si simplemente se consiguiera llegar
adentro
allí donde estaba el pintor
sin alas
con unas pantuflas que se le sueltan
sin Virgilio
con un gato en su bolsillo
su bondadosa fantasía
y su mano inconsciente

que es la que mejora el mundo

Zbigniew Herbert
Poesia completa
´´´´

dimarts, 18 de juny del 2013

ahikus


BOLETS
Gerard Cisneros

De les perfeccions de l’esser
en sé l’olor del sofregit
i el silenci dit pels mestres.
Intel·ligents, sobre tot
Ho són els murs de pedra seca.
+++
Vi calent és vi adormit
si has dinat i encara dura.
La sentència n’és ben fluixa
prò és que això ja no s’atura.
I que calli el qui va sobri.
+++
..i manta cosa més mesuren
com ganàpies gamarussos.
Jo tinc la millor arma:
un ull obert que tot ho toca
i la cullera per la sopa.
+++
Si déu és la policia i
l’esperit un tros de delme
pendent encara de pagar,
preneu el cel i la vergonya
i ofegueu-vos de virtut.
+++
La llei, la de l’estómac
la del cigar, la del cafè
l’escuradents i un bon migdia.
I l’amor, el de vritat.
<>, sí, a la taula del fons.
+++
        Una mà
                  JAUME COLL 
La mà roent, els buits incerts,
La mà que puny l’aire desert.
Cau el pi de la memòria
i arbreja l’ull en el desori
dels cops de mall de la consciència.
+++
Uba!
                    I amb un surt surt
del sòl el sol solcant les branques.
braman vritats entre les brostes.
fins fútils feres ho festegen:
en clar de sol, prenc la cassola.
+++
He fet un bes al cos del cos
i al fons d’un dit hi he pregat.
Mes ara, ja sol i reclòs,
deixo l’escala que he pujat.

I es torna fum. O es torna os.
+++
Formarem, greus, una sardana
enmig del fum. La llum boscana
al mig cremat sense flama,
tant sols matí. Sense fer-ne brama

ira el silenci fent diana.
+++
La veritat no és el caler,
no és de paper, ni és de vritat.
La veritat és en el caldre
en el terrer i la petjada.
I la suor i un bocí d’aire.
+++
Amarat de fe dolceta,
he vist quina una ens cau.
Ni anirem al cel
ni estarem en pau.
Serem els boigs del purgatori.
+++
A pas de gos vell,
mig vas descobrint
per on crema la cosa,
la porta de l’escorça,
el cau del misteri.
+++
Amb tu vaig descobrir
el color de la vritat.
En tu vaig olorar
el perfum de la vritat.

Ara, sol, sóc un boig esperitat.
+++
els meus ulls enverinats,
han set arna de ta llum.
M’ha fugit la fusta del cos,
noia. Sóc estella que voleia.
+++
La inanitat d’aquesta nit
que neix nafrada n’ha nodrit
un nu nul, un nus de no res:
nena, nina mira quin’una
que te’n dic. I tu, ni cas, no.
Gerard Cisneros



 

 M'agrada la poesia,  encara que això no se pas si ho és, semblen ahikus, no ho ser pas, no hi entenc, el que si se és que m’han distret de l'ELA que pateixo, he estat ocupat en llegir-los, en picar-los e intentar entendre’ls.

Són copiats d’un llibret petit casolà, on hi ha tres autors, imprès a l’Esborrany una copisteria Garriguenca. És de préstec de la Biblioteca Núria Albó. Josep

diumenge, 26 de maig del 2013

Fornells-Pla i Conxa Sisquella

26/5/2013 - Cultura 
Nova exposició dedicada a Fornells-Pla i Conxa Sisquella
La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella presenta una nova exposició dedicada als dos artistes fundadors: "Epíleg o renovació" és el títol de la mostra dedicada a la darrera etapa creativa dels dos artistes, els anys noranta.
La mostra s'inaugurarà el diumenge 26 a les 12 h i es podrà veure fins el 16 de juny, dissabtes de 18 a 20h i diumenges de 11 a 13h. També es poden concertar visites.
La selecció de pintures que presentem correspon a l'etapa de maduresa d'ambdós autors, la de la dècada de 1990. Conxa Sisquella morirà el 1996 i Francesc Fornells-Pla el 1999. Són anys de reconeixement als seus respectius treballs: el 1991 es publica un estudi monogràfic de l'obra de Conxa Sisquella a càrrec de Glòria Bosch en castellà i en anglès. El 1992 són convidats a viatjar i presentar una exposició conjunta al museu Ginza de Tòquio.
Més informació:
www.fornellsplaiconxasisquella.org / Tel. 688891463 / 678630120























fins aquí de Fornells-Pla






 
fins aquí de Conxa Sisquella

vistes el pati i el portal d'entrada, on hi ha la rampa esmentada.
 les eines

Vull agrair a la direcció de La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella per l’adaptació d’una rampa per poder accedir a la sala d'exposicions. M’hi he sentit bé, he gaudit de poder-la visitar, al hora, fotografiar tota l’obre exposada, fins i tot una foto meva per gentilesa de Jaime Moroldo (gracies) per deixar-hi testimoni, de que en Josep ha estat aquí. Uns moments m’ha envaït una sensació estranya, pensant amb els autors, igual ens veuen allà on son, ves a saber si inclús estant contents, de veure part de la seva obra exposada. 


Menció especial a l’escultura que falta al pati, sembla que les arestes de ferro (per seguretat) no encaixen amb l’emplaçament “al centre de la plaça rodona a la qual s’havia destinat”. En el fons m’he alegrat, on està mes ben ubicada és al pati d’on se l’han emportada!  Josep

dames o parxís





-Juguem a dames! 
O el parxís!
- Juguem a dames ei!  Jo les negres (…) com la mateixa vida…
-Juguem el parxís! ei! Jo les verdes (…) esperança d’ase..
-Clikeu a la foto doncs un parxís avergonyit sols ens treu el nas...
-Que ens siguin els nostres colors!
-El nostre verd!
-El nostre blau!
-El nostre vermell!
-El nostre groc!
-El nostre blanc!
-El nostre negre!
Que siguin els nostres colors de la...

“Sort en el joc i en la vida”!