els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

divendres, 13 de març de 2020

Nicolau Dols FELIÇ


Nicolau Dols
FELIÇ

Boquejaves davall la superfície
de la mar. Praderies d’alga, estrelles,
arena, esponges, un llampec tal volta
aigua amunt, cel amunt, enllà d’enllà:
la lluna, el vent, les ones o el teu cos.
Qui sabrà mai d’on ve el primer reflex?

Feliç aquell qui guarda dins els ulls
el moment que el món es va fer clar
i el cel es va esqueixar de banda a banda.
***


El plaer més senzill, el sol plaer,
cada dia del món que t’acompanyi:
el perfum de la pluja de l’agost,
el so dels grills brodant un vel de fosca,
i un frec suau de seda de bedoll
que t’ompli de calfreds la pell de l’ànima.

Feliç aquell que troba en cada cosa
les arrels poderoses del que és bell
i bo, i necessari, i en gaudeix.
***

Esclata el nervi de la llum primera,
i el de la terra, i el del blau marí,
i encara el del cel clar del bell matí
i el nervi verd de la vibrant espera.
***

Els desigs acomplerts jeuen en terra,
esvaïts, fets malbé, espelleringats.
Fins el portal n’arriba la fetor,
la lletania i la claror dels ciris
somorta enmig de tanta pesadesa,
flors de plàstic i lúgubres retrats.
Feliç aquell qui sap com reservar-ne
el més ocult, el més llunyà de tots
i en fa la clau de volta dels seus dies.
*** 

Quaranta dies i quaranta nits
he esperat el retorn del teu alè.

I he vist el torb, el foc, el terratrèmol,
I s’han fus l’esperança, el goig, la fe.

Per quines valls ombrívoles habites?
Dins quins amagatalls et plau ser?

Llavors s’ha alçat un ventijol subtil
com un bri d’herba en un matí serè.


La poesia m’acompanya, m’entreté, em fa pensar, amb transporta, i m’agafa mal a l’esquena al escriure-la, però la visc dues vegades, frase a frase, lletra a lletra. jrrof