Nicolau Dols
FELIÇ
Boquejaves davall la superfície
de la mar. Praderies d’alga,
estrelles,
arena, esponges, un llampec tal
volta
aigua amunt, cel amunt, enllà
d’enllà:
la lluna, el vent, les ones o el
teu cos.
Qui sabrà mai d’on ve el primer
reflex?
Feliç aquell qui guarda dins els
ulls
el moment que el món es va fer
clar
i el cel es va esqueixar de
banda a banda.
***
El plaer més senzill, el sol
plaer,
cada dia del món que
t’acompanyi:
el perfum de la pluja de
l’agost,
el so dels grills brodant un vel
de fosca,
i un frec suau de seda de bedoll
que t’ompli de calfreds la pell
de l’ànima.
Feliç aquell que troba en cada
cosa
les arrels poderoses del que és
bell
i bo, i necessari, i en gaudeix.
***
Esclata el nervi de la llum
primera,
i el de la terra, i el del blau
marí,
i encara el del cel clar del
bell matí
i el nervi verd de la vibrant
espera.
***
Els desigs acomplerts jeuen en
terra,
esvaïts, fets malbé,
espelleringats.
Fins el portal n’arriba la
fetor,
la lletania i la claror dels
ciris
somorta enmig de tanta pesadesa,
flors de plàstic i lúgubres
retrats.
Feliç aquell qui sap com
reservar-ne
el més ocult, el més llunyà de
tots
i en fa la clau de volta dels
seus dies.
***
Quaranta dies i quaranta nits
he esperat el retorn del teu
alè.
I he vist el torb, el foc, el
terratrèmol,
I s’han fus l’esperança, el
goig, la fe.
Per quines valls ombrívoles
habites?
Dins quins amagatalls et plau
ser?
Llavors s’ha alçat un ventijol
subtil
com un bri d’herba en un matí
serè.
La poesia m’acompanya, m’entreté,
em fa pensar, amb transporta, i m’agafa mal a l’esquena al escriure-la, però la
visc dues vegades, frase a frase, lletra a lletra. jrrof
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada