Mentrestant agafa’m la mà
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat
EL RIU
Traducció de Jon Elordi
i Laia Noguera.
Editorial Proa.
Illa
És diumenge a la platja
per a la gent de bona voluntat.
Des de l’illa se sent el seu renou llunyà.
Des de l’illa se sent el seu renou llunyà.
Ens hem ficat a l’aigua
despullats.
Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
Mira, l’aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M’he submergit i t’he mirat des de sota.
M’agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m’agrada quan el pubis t’agafa forma d’alga.
Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
Mira, l’aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M’he submergit i t’he mirat des de sota.
M’agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m’agrada quan el pubis t’agafa forma d’alga.
Hem sortit de l’aigua.
Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s’han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.
Al fons hem vist rogers,
anemones, eriçons.Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s’han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat
EL RIU
Temps enrere, hi havia
un riu en aquest lloc,
on ara hi ha aquestes lloses i aquests bancs.
Hi ha més d’una dotzena de rius sota la ciutat,
si fem cas del que expliquen els més vells.
Ara no és més que una plaça d’un barri obrer.
I tres pollancres són l’únic
indici que el riu continua aquí sota.
on ara hi ha aquestes lloses i aquests bancs.
Hi ha més d’una dotzena de rius sota la ciutat,
si fem cas del que expliquen els més vells.
Ara no és més que una plaça d’un barri obrer.
I tres pollancres són l’únic
indici que el riu continua aquí sota.
Tots tenim a dins un
riu amagat a punt de desbordar-se.
Si no són les pors, és el penediment.
Si no són els dubtes, la impotència.
Si no són les pors, és el penediment.
Si no són els dubtes, la impotència.
El vent de ponent
sacseja els pollancres.
La gent camina amb dificultat.
Al quart pis una senyora gran
llença roba per la finestra:
ha llençat la camisa negra i la faldilla de quadres
i el mocador groc de seda i les mitges
i les sabates de xarol blanques i negres que portava
el dia d’hivern que va arribar del poble.
Enfonsats a la neu, els seus peus semblaven fredelugues glaçades.
La gent camina amb dificultat.
Al quart pis una senyora gran
llença roba per la finestra:
ha llençat la camisa negra i la faldilla de quadres
i el mocador groc de seda i les mitges
i les sabates de xarol blanques i negres que portava
el dia d’hivern que va arribar del poble.
Enfonsats a la neu, els seus peus semblaven fredelugues glaçades.
Els nens han corregut
rere la roba.
Al final ha agafat el seu vestit de núvia,
que s’ha enganxat maldestrament en un pollancre
com un ocell massa pesant.
Al final ha agafat el seu vestit de núvia,
que s’ha enganxat maldestrament en un pollancre
com un ocell massa pesant.
S’ha sentit una gran
fressa. Els vianants s’han espantat.
El vent ha arrencat de soca-rel un dels pollancres.
Les arrels semblen la mà d’una velleta
que espera una altra mà que l’acaroni.
El vent ha arrencat de soca-rel un dels pollancres.
Les arrels semblen la mà d’una velleta
que espera una altra mà que l’acaroni.
FOTOS: Canon EOS 550D per jrrof
LA FOTOGRAFIA: es la meva passió.
LLOC: Llanars i Camprodon (agost 2017)
La POESIA: amb transporta a llocs inexpugnables per mi,
m’agrada i m’entretinc, i allibero la ment. Josep
LA FOTOGRAFIA: es la meva passió.
LLOC: Llanars i Camprodon (agost 2017)
La POESIA: amb transporta a llocs inexpugnables per mi,
m’agrada i m’entretinc, i allibero la ment. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada