jrrofi8mes: 74 primaveres

Plaça Can Dachs

C/ del Centre

C/ de la Doma

74 anys guanyats a la VIDA!

Ara que ha passat un dia i ja tinc setanta-quatre primaveres, es quant agraeixo, valorant les moltes felicitacions al FB i per WhatsApp que vaig rebre. Els regals una samarreta de Menorca i un barret negra de Camprodon. Avui dilluns de Pasqua es quant ho celebrarem mona inclosa, ja fa anys que es de Camprodon, boníssima.

El meu portàtil s’ha declarat en vaga, diu que té el pap ple, ara, està fent el procés de buidar 94.561 elements al disc extern (totes les fotos emmagatzemades)

Ahir vaig fer un passeig el mati, vaig passar per el camí dels horts, unes boniques roses plenes de pugó, al jardí de l’illa de Visitants, tant boniques i no sen salvava cap de envaïda, les fulles llefiscoses. Això ja ho havia observat els rosers de la Ctra Nova. Quines plagues s’apoderen de la bellesa d’una Rosa? la destrossant. Vaig compra bacallà per dinar. Les fotos avalen lo que vaig fer ahir. He recuperat la vella Canon PowerShot G9, usada per la filla. La néta molt espavilada s’ha enamorat de l’ultima adquisició la Canon EOS M, la gaudirà per uns dies???

A la tarda, vaig prendre el sol tot llegint el Periódico i el Dominical. Per cert un article que va agradar molts va ser de la...

OLGA MERINO

Periodista i escriptora

Els viatges de Puigdemont

Almenys, els vagabunds de les rastes van a les clares: sàpiga vostè que si em dona una moneda, me la fondré en porros

DISSABTE, 15 D'ABRIL DEL 2017 - 19:03 CEST

Se’ls veu pels racons de Ciutat Vella. Són un, dos o un grup de pidolaires, amb pintes de rodamon i la companyia ocasional de gossos, que demanen almoina no amb un plat, sinó amb tres llaunes o gots de plàstic disposats sobre el paviment amb els corresponents rètols al peu: «Menjar», «porro», «cervesa». A vegades escriuen les peticions en anglès o escriuen «birra», que s’entén molt rebé. Un potet per a cada necessitat, un principi bàsic de l’economia domèstica, com feien les mares distribuint la setmanada en sobres amb anotacions: «lloguer», «col·legi», «llum», i un funest que deia «morts».

Una tarda, de camí a no sé on, els vaig tirar un euro en el recipient destinat a la cervesa, que al cap i a la fi és aliment. Encara que abunden els captaires d’enganyifa, vaig picar perquè els xavals grenyuts em van caure simpàtics. Per joves i perquè anaven amb la veritat al davant. No passa el mateix amb altres diners –amb els que no van arribar a les guarderies públiques per art d’encantament– o amb altres assumptes que no se sap per què s’han pagat. Els viatges del president de la Generalitat, per exemple.

Puigdemont ha visitat dues vegades els Estats Units en les últimes setmanes, la segona d’amagatotis per entrevistar-se durant 25 minuts amb l’expresident Jimmy Carter, una trobada per a la foto de la qual no va transcendir ni tan sols la foto i que va acabar amb un patapam. Per no parlar dels dos congressistes nord-americans a qui va complimentar i van perdre després pel seu compte l’AVE del matí a Madrid (quina tropa).

També Artur Mas visitarà Brussel·les, París i Ginebra l’última setmana d’abril per seguir amb la internacionalització del procés en un moment en què, home, ni ens aclarim dins de la gàbia catalana ni sembla que Europa estigui per a massa minuets diplomàtics; en qualsevol cas, no estaria de més que es detallés quant costen aquestes anades i vingudes teatrals. Almenys, els vagabunds de les rastes van a les clares: sàpiga vostè que si em dona una moneda, me la fondré en porros.

Res més, sols les fotos per adornar aquest post.

del meu 74è aniversari. Josep