Diumenge
començava el nou any el 2017, malgrat ser NOU!
la VIDA! molt viscuda per a mi,
continua en la Vellesa!, a l’abril m’esperen caure els 74 anys, el maig els 16
anys del diagnòstic i de convivència amb l’ELA.
Tot son
dates per recordar. Les viscudes, per ja ser un passat llunyà i les per VIURE!, les viuré per moments, donant
sempre gracies per estar tant be amb sintonia ballem cada dia, l’ELA és la meva balladora, la més lletja
del ball, dansem i dansem cada dia!
La convivència
i resignació amb l’ELA ha set total.
Visc i vivim amb Pau. Em deixa VIURE!
lo qual l’estic molt agraït.
El dia 1, vàrem
fer estada una estona a Sant Pol, un poble acollidor, per cert xocava al ser tot
tancat.
La mar
encalmada anava i venia, tenia un bramar fàcil i reconfortant d’escoltar, el
sol lluïa intensament, vaig prendre un bany de sol, tot llegint poemes de Josep
Mª Fulquet “Morir com un riu” son poemes llargs, profunds, els quals et
transporten a pensar. El vaig començar i vaig arribar a llegir-ne VII, quasi
tots dues vegades i em caldrà rellegir-los de nou, per assaborir total-ment la
seva bellesa!
Una manera
guapa de començar l’any 17, poesia, mar i Sant Pol.
Contents férem
el camí cap a casa, a la carretera hi circulava poc transit. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada