dia rùfol

MAIL JOSEP ROF ROF 09/03/2016 17:15 Hola A... avui m’ha passat una cosa rara, al aixecar-me de la cadira per agafar el caminador, la cadira no estava ben frenada (s’han d’inflar les rodes) s’ha desplaçat enrere i jo amb ella. Es la caiguda 73 i la primera del 2016. No m’agrada pas caure, però haig de reconèixer que és un mal necessari dintre el caminar o posar-se dempeus.

número 73_09/03/2016 H 08:38 A casa aixecant-me de la cadira per agafar el caminador, m’ha marxat enrere i jo amb ella. (Una petita palada al colze, m’han aixecat entre l’Albert i la Júlia)

Fa un dia rúfol, lleig, fastigós, i fa fred...l’activitat d’avui passa per endreçar calaixos...és un dir...o llegir poesia. en Miquel Martí i Pol em farà companyia. El copio per tu

Ve de ponent

Ve de ponent com sempre aquest mal vent, 
però no somiquem, plorem a voltes 
amb els ulls ben oberts; d’altres, irats
tanquem els ulls i els punys per treure forces 
del pou profund de la sang i el neguit. 
Parlo de mi i de tots, i del meu temps 
i d'altres temps esclaus de la mateixa 
mesura de silencis i d'oblit. 
Parlo d'uns ulls que escruten l'horitzó 
perquè una nit s'hi ha d'ofegar la lluna, 

Miquel Martí i Pol

Ratxes de vent

amb tenen reclòs

m’espanten

m’esporugueixen

soc flor de pitimini 

llegeixo poesia

jrrof