Anàvem a la
font quan ja queia la tarda,
resseguíem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.
Érem els habitants d'un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho enteníem.
resseguíem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.
Érem els habitants d'un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho enteníem.
Joan Teixidor, «La font», dins Fluvià (Barcelona: Columna, 1989)
He recobrat la meva LLIBERTAT, poc a poc
vaig aconseguint fer lo que feia abans del 25 de març on recordeu vaig trencar-me la tíbia-peroné.
També us dic que m’ha quedat molta por a
caure, de mica en mica, recobraré la confiança amb mi mateix i tot serà diferent,
vull dir que tornaré a fer excursions llargues, de moment just he anat al
centre.
El meu món s’ha obert de nou, ja he
passejat, vull dir, he sortir unes cinc vegades, e xerrat amb els avis de la plaça,
encalmat i a poc a poc tot serà com abans del 25 març. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada