ninot trencat,
m’invento cada dia
maneres noves de compondre’m
estimo el que no tinc
i em neguiteja córrer rere el nou,
paraula o cos, i desitjar-lo encara.
raurà el secret de viure a perseguir
les coses que s’escapen
enllà del que guardes
a toc de cor o seny?
serà abocar-se ulls cecs
al nucli d’un desig esmunyedís,
desmai i afany?
de tot plegat en diem vida?
Francesc Garriga Barata
a Llanars integrat al poble, hi ha un solar on les eugues pareixen
i crien els poltres, casi bé poden jugar a la pista. Sàvia natura. Josep
la nit refreda a poc a poc,
fredor d’espill.
la veu que sé més meva.
cap to punyent, però, cap to covard.
a la finestra de la mort
la mà que escanya els dies
vacil·la a l’alba.
i el seny em força al goig d’un dia més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada