No vull
respirar aire prestat en temps de pròrroga...
I arribarà l’hora en que el dia es
farà llarg
i veuràs com l’herba s’enverda i reviu
i els núvols dibuixen sobre el cel blau
i flors esclataran de primavera
i en tu ho farà la més bonica d’orient
i amb i per ella finalment somriuràs
i a aleshores la foscor s’esvairà.
Però recorda estimada que;
L’aire desitja ser respirat, la lluna admirada pels amants i les suggerents músiques de l’Àfrica escoltades en un porxo llunyà.
Que l’àngel de la guarda t’acompanyi en la llarga nit d’hivern..
i veuràs com l’herba s’enverda i reviu
i els núvols dibuixen sobre el cel blau
i flors esclataran de primavera
i en tu ho farà la més bonica d’orient
i amb i per ella finalment somriuràs
i a aleshores la foscor s’esvairà.
Però recorda estimada que;
L’aire desitja ser respirat, la lluna admirada pels amants i les suggerents músiques de l’Àfrica escoltades en un porxo llunyà.
Que l’àngel de la guarda t’acompanyi en la llarga nit d’hivern..
(desconec l'autor)
.JPG)
No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga...
Jo
tampoc...
ni que
foradin el meu cos...
per la
menja...
per la
respiració NO i NO...
jo no em deixaré pas...
soc un
elàtic 4.893 dies
(ELA
esclerosi lateral amiotròfica)
dimats,
25/ març / 2014
Josep
Rof i Rof
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada