BOLETS
Gerard Cisneros
De les
perfeccions de l’esser
en sé l’olor del sofregit
i el silenci dit pels mestres.
Intel·ligents, sobre tot
Ho són els murs de pedra seca.
+++
Vi calent
és vi adormit
si has dinat i encara dura.
La sentència n’és ben fluixa
prò és que això ja no s’atura.
I que calli el qui va sobri.
+++
com ganàpies gamarussos.
Jo tinc la millor arma:
un ull obert que tot ho toca
i la cullera per la sopa.
+++
Si déu és la policia i
l’esperit un tros de delme
pendent encara de pagar,
preneu el cel i la vergonya
i ofegueu-vos de virtut.
+++
La llei, la de l’estómac
la del cigar, la del cafè
l’escuradents i un bon migdia.
I l’amor, el de vritat.
<>, sí, a la
taula del fons.
+++
JAUME COLL
La mà roent, els buits incerts,
La mà que puny l’aire desert.
Cau el pi de la memòria
i arbreja l’ull en el desori
dels cops de mall de la
consciència.
+++
Uba!
I amb un surt surt
del sòl el sol solcant les
branques.
braman vritats entre les brostes.
en clar de sol, prenc la cassola.
+++
He fet un bes al cos del cos
i al fons d’un dit hi he pregat.
Mes ara, ja sol i reclòs,
deixo l’escala que he pujat.
I es torna fum. O es torna os.
+++
Formarem,
greus, una sardana
enmig del fum. La llum boscana
al mig cremat sense flama,
tant sols matí. Sense fer-ne brama
ira el silenci fent diana.
+++
La veritat
no és el caler,
no és de paper, ni és de vritat.
La veritat és en el caldre
I la suor i un bocí d’aire.
+++
Amarat de
fe dolceta,
he vist quina una ens cau.
Ni anirem al cel
ni estarem en pau.
Serem els boigs del purgatori.
+++
A pas de
gos vell,
mig vas descobrint
per on crema la cosa,
la porta de l’escorça,
el cau del misteri.
Amb tu vaig
descobrir
el color de la vritat.
En tu vaig olorar
el perfum de la vritat.
Ara, sol, sóc un boig esperitat.
+++
els meus ulls enverinats,
han set arna de ta llum.
M’ha fugit la fusta del cos,
noia. Sóc estella que voleia.
+++
La inanitat
d’aquesta nit
que neix nafrada n’ha nodrit
un nu nul, un nus de no res:
nena, nina mira quin’una
que te’n dic. I tu, ni cas, no.
Gerard Cisneros
M'agrada
la poesia, encara que això no se pas si ho és, semblen ahikus, no ho
ser pas, no hi entenc, el que si se és que m’han distret de l'ELA que pateixo, he estat ocupat en llegir-los, en
picar-los e intentar entendre’ls.
Són copiats
d’un llibret petit casolà, on hi ha tres autors, imprès a l’Esborrany una
copisteria Garriguenca. És de préstec de la Biblioteca Núria Albó. Josep
2 comentaris:
Me gusta la poesía, aunque esto no se si lo es, parecen ahikus, no entiendo, lo que si se, es que me han distraído de la ELA que sufro, he estado ocupado en leerlos, en picarlos e intentar entenderlos.
Son copiados de un librito pequeño casero, donde hay tres autores, impreso en l’Esborrany una copistería garriguense. Es de préstamo de la Biblioteca Nuria Albó. Josep
Hola Josep: si te han distraido un ratito ya es bueno... espero que ya pueda comentar en tus blogs porque he tenido problemas en el mío... ya me lo arreglaron. ¿Como van tus fotografías??? has hecho mas? me tengo que poner al día.
Un fuerte abrazo
Leonor (Merana)
Publica un comentari a l'entrada