Quan l´horabaixa arribi
assistiré al naufragi
del sol
en la mar calma.
Remolí de llums grogues
entre els records
i jo.
Hi haurà flors trepitjades
a la vora de l´aigua;
l´or rovellat dels dies
ja no em farà lluïssor.
Pilar Cabot
Hi haurà flors trepitjades
a la vora de l´aigua;
l´or rovellat dels dies
ja no em farà lluïssor.
Coix, l´home, i buit d´un ull.
El botxí li llaurava la terra
i li espargia cendra als reguerots.
El temps, d´escatat que era, no lluïa
sinó en obscenes nits de lluna boja.
Vell, l´home, i flac del cap,
s´entaforava enmig de les bardisses
i li sagnava el rostre com un crist.
Regalimant escuma masturbava
un sexe eixut, emmalaltit i nyèbit.
Quan va perdre l´oremus, borni i ranc,
va tancar, ditxós d´ell, el món a fora.
La nit s´anà perdent com si no res
i es va perdre la lluna
i es perderen les siluetes dels arbres en la fosca.
Cap misteriosa obaga no covava
basardes infinites
ni cap llei de terror no endogalava el cor ni el pensament.
Va néixer un dia innocu, tan se val;
un dia bell (?) com tants,
festonejat de blau i amb un tramat d´or fi sota l´aixella.
Em vaig tancar a la clòfia
i esperant
que s´escorrés la llum
em vaig quedar adormida com un talp.
La nit s´havia fos com si no res
i es va candir la lluna
i es perderen les siluetes dels arbres en la fosca.
fotos: per jrrof
parc els Pinetons a la Garriga 25/05/2012 11:42
parc els Pinetons a la Garriga 25/05/2012 11:42
2 comentaris:
Contemplan, aquests pins garriguens i llegin aquesstes estrofes, m´omplo d´emoció.
Saps Josep, valen molt els teus Posts.
No deixis de compartir-los.
Una abraçada, Montserrat
Hola Josep.
M´he passat novament a llegir aquest Post tan trist com bonic.
Desitjo que estiguis en bons anims.
Amunt el cor!.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat
Publica un comentari a l'entrada