jordi pope

DIVENDRES, GENER 11, 2008

Jordi Pope

EL CRIT PLATEJAT

Só el nen en les entranyes de la Putrefacció

Só aquest soroll de Baix que no és el meu

Só les agulles dels forats del Nas

Só el Vestit d'assaig

Só l'astúcia Diabòlica dels Éssers Creats

Só el Maillot de llana, l'Estaca esmolada

Só les precaucions que tu oblidares prendre

Só la maledicció de la Mare, la Campana Passatgera

Só el descobriment de Mitjanit en el Laboratori

Só la Nit anterior, el Matí següent

Só l'eco de la Rialla

Só la Boira arrissada, la Boira enganxosa

Só "Estimada era només un gos"

Só la desproporcionada Prominència

Só "Estimada era només un somni"

Só el Llampec lluminós, el Xiscle xiulador

Só Rabós d’Empordà

Só sense Respiració

Só pitjor que la Mort

Só la Natura ultratjada que t’avorreix

Só el Ressó del Tro

Só el Fossat oblidat

Só les Passes ulteriors, l’embolcall Proper

Só la cruel Transformació

Só l’enterramorts de l’Espasa, l’Argila recent tirada

Só el que resta dels que se n’anaren

Só el Taüt d’Ivori, la línia de Setí

Só els llavis Pàl·lids i prims Rogencs

Só el Paradís etern, la clara Al·lusió

Só la visió aparent sense mirall

Só el Matalasser genial i determinant

Só l’espina dorsal, el flotó desmembrat

Só la Fortuna que la gitana no volgué dir

Só la Dualitat arrissada enfre matrassos

Só la Bóta plena de formes Desesperants

Só la Lluna convexa, el cofre Buit

Só el Llit dels quatre Canelobres

Só el Cabell al vent

Só la petita Creu que oblidares portar

Só el Més Alt Voltatge, la lluent Llosa

Só el paper per a interpretar el Buit

Só l’esposa del Baró, la concubina del Comte

Só a la vegada fill de la Bogeria i de l’Horror

Só la Cripta ajaguda, el sepulcre de la Mare

Só la Mort, la que Vola per la Nit!

Só lo Vertaderament Darrer de la llum capriciosa

Só la Porta infranquejable, la Finestra oberta

Só les Escales que davallen fins al Soterrani

Só el Rostre irrefutable, l’agonia Ardent

Só el "no te reflex" , la Riallera Ganyota

Só la Bisecció

Só els ossos Antics

Só Més estiueig a Xert

Só el Castell del Palau d’Anglesola

Só "Ta muller té un coll abellidor"

Só la fruita Visceral, el seu frenètic Córrer

Só "tu estàs ací i jo aviat tornaré"

Só la Pissarra cruixidora, l’espelma Hissada

Só el rest d’Alls, la branca de la Maledicció del Llop

Só "És el senyor Gonzàlez"

Só el Rostre sense…, els llavis tallats

Só l’Hostaler sense pa, l’excrement en Dejú

Só la Maleta destripada, el Plat Buit

Só la Decadència absoluta i necessària

Só el Servei Funerari, el desconegut dolençós

Só el Mastí agotnat a la cantonada

Só l’esglaó de la Tela d’aranya

Só les ombres que rompen els còdols

Só el departament de Maquillatge Sensual

Só el Cercle del Druida, l’Altar en Sang

Só la Vedette del Ronsal esberlat

Só el cosset dels Penjats, la Mortalla del seu Farcell

Só el Darrer Viatge, el fetorós alè

Só la foscor esperant-te

Só l’aire joiós de la Nit Tardívola

Só l’Òbit perfecte

Só "Sia el que sia és Gran"

Só el que escolta a través de les Clivelles

Só el tràngol dels Deportats

Só l’esguard hipnòtic del Comte

Só el Virós pantà, la Negra Llacuna

Só les branques que esgarrapen la Lluna

Só l’impotent Silenci

Só la parròquia tafanera de la Vella Taverna

Só Bela Lugosi, el màgic actor

Só l’Hospital, l’Albor celestial

Só la Mort embenada, el Blanc perfil

Só la Mestressa de casa

Só "no miris descarat", el rostre sense ulls

Só "Més val que sigui així"

Só la més gran i més Alta que tu

Só la no Reflexió, la nuesa del vòmit.

Escrits, Jordi Pope) (via propost.org)

.

+ aquesta matinada (10 de gener) ha mort una peça imprescindible de la poesia a barcelona des dels anys setanta. company de joan vinuesa, enric casasses, david castillo i molts més, fundador del grup “o així”, poeta de la investigació, personalitat arraconada de la contracultura, la incomoditat feta vers, la fragilitat feta cos...

.

alguns links:

http://www.xtec.es/~rsalvo/articles/pope.htm

http://www.propost.org/escoffet/articles_pope.htm

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/MIQUEL/_DOLORS_/ESCRITORA/POPE/_JORDI_/ESCRITOR/EDITORIAL_EMPURIES/EDICIONS_62_/EDITORIAL/lirica/Pegaso/elpepuespcat/20000121elpcat_18/Tes

http://www.cyberpoem.com/poets/pope.htm

.

Jordi Pope era segurament el poeta més estimat dels circuits underground de Barcelona, un home que es va sobreposar a la greu malaltia degenerativa que el tenallava des de feia anys, sempre amb la força de la poesia. Ahir el seu cos va dir prou, i després d'un ingrés infructuós a l'Hospital de Sant Pau va morir al pis assistit on residia des que les limitacions físiques li van impedir viure sol.

Nascut a Barcelona el 1953, Jordi Barba, Pope, es va iniciar en els ambients contraculturals dels anys setanta i va passar per tota la revalida de l'època i els típics problemes amb la policia, l'autoritat i el que consideraven com a salut pública els responsables del tardofranquisme. Provinent d'una família popular del barri del Raval, als anys vuitanta, com un autèntic autodidacte, armat únicament amb el diccionari Fabra, s'instal·la en un pis comunal del carrer Venus de Gràcia, i inicia una activitat frenètica de recitals i publicacions alternatives. La seva explosiva manera de recitar poemes com El muermo el converteixen en una de les figures d'aquells anys, en què primer forma el grup O Així, i després manté durant anys Full d'Artesà, on publica una infinitat de les veus que circulen pel barri de Gràcia.

Veure'l caure durant els recitals i arrossegar-se fins al límit de l'escenari era una experiència que mai no ens cansàvem de contemplar atònits. Jordi Pope reflectia tota la llum enlluernadora de la poesia pura. Era una roca plena d'energia, que irradiava fulgor, fins i tot quan la malaltia l'anava minvant d'una manera progressiva però imparable.

Després de diferents plaquetes a les edicions promogudes per Ramon Salvo, Joan Casellas i Eduard Escoffet, Xavier Folch es decideix el 1999 a publicar la majoria dels seus poemes a Edicions 62 i Empúries, amb el títol Escrits. Al cap de dos anys, Llibres del Segle completa en una nova selecció l'obra del poeta, a Llibrot.

Són els anys en què Pope ha tornat al pis dels seus pares del carrer Valldonzella, i d'una manera metòdica recopila tot el material espars d'anys de viure i escriure sense frenar. L'implacable pas de la malaltia l'impossibilita cada vegada més, i els homenatges de molts dels seus companys supervivents s'incrementen. Ara fa uns mesos el quinzè Festival de Polipoesia s'organitzava al voltant de la seva obra, amb alguns dels seus companys de sempre, com Jesús Lizano, Enric Casasses, Eulàlia Framis, Jaume Sisterna, Joan Vinuesa, Agnès Ramírez, Xavier Sabater, Neus Dalmau, Pau Riba, Meritxell Sales i Oriol Tramvia, entre d'altres.

Sense poder parlar, a causa de una traqueotomia, assegut en una cadira de rodes i amb les forces reduïdes al màxim, Pope encara burxava el pou per extreure versos, alguns dels quals ha conservat Mònica Robledo, una de les persones que l'assistien. Amb Jordi Pope no només mor un poeta sinó una manera de dir ben barcelonina, una llengua pròpia i, sobretot, un àngel que va estimar i es va deixar estimar des de la cadència d'una vida poètica.

► 4:18► 4:18 enric casasses... llegint.. Jordi Pope - YouTube youtube.com9 Nov. 2009 - 4 min - Penjat per MrSantib enric casassas....llegint joan brossa 5:18. Watch Later Error enric casassas.... llegint joan brossaby ...