clikeu a sobre l'imatge
i jo pobreta de mi,
de sargil negre.
L’una és casada amb un duc,
l’altra és princesa
i jo pobreta de mi,
só marinera.-
-No sou marinera, no,
que en sereu la reina,
que jo só lo fill del rei
de l’Anglaterra.
Glossa
Aquesta cançó titulada “Lo mariner”, és una de les més populars del cançoner català. Alhora és coneguda amb variants a molts d’altres països europeus (Suècia, Escòcia, Itàlia...). s’hi narra l’història d’una donzella que, en faltar-li seda per a brodar, puja a cercar-la dalt d’una nau i el mariner que la mena se l’endú mar endins, enamorat. Ella es queixa de la seva desgràcia d’esdevenir marinera i de com les seves dues germanes grans han fet fortuna. A la fi, resulta que el mariner és un príncep, fill del rei d’Anglaterra.
Forma
La cançó alterna versos de set i quatre síl·labes. Té dos moments narratius, encapçalats pel vers inicial un, i l’altre per “La donzella entra a la nau...”, completats per dos fragments dialogats entre el mariner i la donzella.
Pràctica lectora
Tria els versos que poden documentar que la història que s’explica no és actual.
Pràctica d’audició
Podeu escoltar aquesta cançó popular de la mà de Marina Rossell, Si voleu escoltar (1977). GBS 40-82079.
1 comentari:
Ei!, quina història més maca! Em recorda, en alguns aspectes, la película de "Simbad" que estic veient aquests dies amb el meu fill...
Publica un comentari a l'entrada