La iaia Dolores
Entonava cançons d’amor
per cabdellar les hores.
Dibuixava un somriure absent
i ondes de setí blanc
en un monyo perfecta.
Ara dorm sola a Montjuïc,
sense cap mortalla de Sort
ni terra roja d‘Estac.
Arpegis rere els vidres
del vel de la memòria.
Què en fem, dels morts?
Del llibre de poesia de M.Dolors Millat
Al batec de la terra
1 comentari:
Preciós i tendre, fa plorar...
Publica un comentari a l'entrada