Marta Pessarrodona

POOR JOHN RAN AWAY

No s'arna el dolor, no.
Hi ha, però, una herència subtil
que ens llança cap al que tu voldries.
Tot ha estat viscut i cal acomplir els dies.

Se m'acudeix la protecció de la ciència
amb tota una terminologia: els arbres
de derivació sé que, alguna vegada, són finits
i que no podem pas tornar enrere.

Hi ha, també, tantes converses impossibles
(hauries de conèixer la meva saviesa
per veure la mala fe de la gent bona
i la crueltat insidiosa dels febles).

Tot això, és clar, són tristos pretextos
per emplenar l'impossible -aquest munt
d'anys no sabre, penso, què fer-ne-.

M'he arrapissat a la primavera nostra
que prometia escalf i, tot d'una,
s'ha disparat amb neu i pluja i recança.

La lletra "fi" a sota: grup nominal i verbal;
més avall encara: l'adjectiu, el nom, el verb
i el que en diuen adverbi. A la fi,
el dibuix es tanca i he de seguir sense mirar,
potser, tot el que queda enrere.

Marta Pessarrodona

Perdoneu la meva ignorància, just ara i per casualitat he descobert la Marta, va ser l’altre dia al entrar a la biblioteca de La Garriga on hi havia una taula parada em llibres de poesia, el primer que amb va cridar l’atenció va ser la data (Poemes 1969/2007: Antologia), els vaig fullejar, per endur-me prestat. Una vagada llegit, n’estria’t alguns, un és aquet que he volgut penjar de post entronca amb la primavera d’aquet any “M'he arrapissat a la primavera nostra / que prometia escalf i, tot d'una, / s'ha disparat amb neu i pluja i recança”. En fi que us puc dir més... que si us agrada la poesia gaudireu llegint els poemes de la Marta Pessarrodona. jrrof
.
setembre 30 // vida privada // memòria i // a favor meu, nostre // berlin suite // homenatge a walter benjamin // eros més que thànatos // l'amor a barcelona // fragments d'una conversa // fauna // vull fer l'amor més que mai i ara (muntatge poètic)