
Tenim una espècie de terrorisme a dins de casa (...) sense parar-hi massa atenció (...) gota a gota, dia a dia va fent estralls i sempre o quasi sempre és la dona. Quina merda (...) fins a on anirem a parar (...) ja nià prou d’aquet color.
Escoltant i llegint aquesta terrible noticia/estadística m’he sollevat en la mateixa (...) des de la meva modèstia vull prodigar ven alt què...
JA NIÀ PROU D’AQUEST COLOR
“Feliç 2009...en la mesura del possible”.
Josep Rof i Rof
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada