Des d'aquí et donc gràcies! I et demano disculpes.
Vull honorar amb aquest teu poema els companys i amics l’Assumpció i en Manel ells dos i jo en el "dia a dia anem empenyem la vida" convivint llurs malalties.
Vull honorar amb aquest teu poema els companys i amics l’Assumpció i en Manel ells dos i jo en el "dia a dia anem empenyem la vida" convivint llurs malalties.
Calla tot
Ploren les nits com les meves paraules
i plora el silenci de tanta buidor,
ploren els ulls de la meva ceguesa,
de tanta tristesa, de tant de dolor.
.
Crida la pluja com tots els meus mots
i crida la pena, i crida tan fort...
com criden els somnis de tanta foscor
en aquesta tempesta que s'ho està emportant tot.
.
Calla la sort, calla com jo
i callen l'alegria, la tendresa i l'amor.
Calla, tot calla... com sempre he fet jo!
i llavors és quan sento el meu crit i el meu plor.
Una abraçada d’en Josep el “tendríssimament tonto” per l'
ASSUMPCIÓ I MANEL CORATGE I ENDAVANT!
Ploren les nits com les meves paraules
i plora el silenci de tanta buidor,
ploren els ulls de la meva ceguesa,
de tanta tristesa, de tant de dolor.
.
Crida la pluja com tots els meus mots
i crida la pena, i crida tan fort...
com criden els somnis de tanta foscor
en aquesta tempesta que s'ho està emportant tot.
.
Calla la sort, calla com jo
i callen l'alegria, la tendresa i l'amor.
Calla, tot calla... com sempre he fet jo!
i llavors és quan sento el meu crit i el meu plor.
Una abraçada d’en Josep el “tendríssimament tonto” per l'
ASSUMPCIÓ I MANEL CORATGE I ENDAVANT!
rofrofjosep és jrrof
*******
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada