poesia nuria de calella
Aprofito per dir-vos que ahir vaig estar a la Torre del Fanal escoltant
poesia de Núria de Calella, per cert fantàstica, transmet poèticament, des de
la senzillesa molts sentiments... plena a vessar d’empatia, malgrat que sols
érem una dotzena, (11+ella) m’ho vaig passar bé, amb petit comitè, ¡guai! que es diu ara, res us ho volia dir. Va dedicar-me un poema seu, que duia jo imprés.Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
"Un blog sense comentaris és un mort en vida"