diumenge, 18 de desembre del 2016

poesia nuria de calella

Aprofito per dir-vos que ahir vaig estar a la Torre del Fanal escoltant poesia de Núria de Calella, per cert fantàstica, transmet poèticament, des de la senzillesa molts sentiments... plena a vessar d’empatia, malgrat que sols érem una dotzena, (11+ella) m’ho vaig passar bé, amb petit comitè, ¡guai!  que es diu ara, res us ho volia dir. Va dedicar-me un poema seu, que duia jo imprés.Josep






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"Un blog sense comentaris és un mort en vida"