dimecres, 9 de març del 2016

dia rùfol



MAIL JOSEP ROF ROF 09/03/2016 17:15 Hola A... avui m’ha passat una cosa rara, al aixecar-me de la cadira per agafar el caminador, la cadira no estava ben frenada (s’han d’inflar les rodes) s’ha desplaçat enrere i jo amb ella. Es la caiguda 73 i la primera del 2016. No m’agrada pas caure, però haig de reconèixer que és un mal necessari dintre el caminar o posar-se dempeus.

número 73_09/03/2016 H 08:38 A casa aixecant-me de la cadira per agafar el caminador, m’ha marxat enrere i jo amb ella. (Una petita palada al colze, m’han aixecat entre l’Albert i la Júlia)

Fa un dia rúfol, lleig, fastigós, i fa fred...l’activitat d’avui passa per endreçar calaixos...és un dir...o llegir poesia. en Miquel Martí i Pol em farà companyia. El copio per tu

Ve de ponent
Ve de ponent com sempre aquest mal vent, 
però no somiquem, plorem a voltes 
amb els ulls ben oberts; d’altres, irats
tanquem els ulls i els punys per treure forces 
del pou profund de la sang i el neguit. 
Parlo de mi i de tots, i del meu temps 
i d'altres temps esclaus de la mateixa 
mesura de silencis i d'oblit. 
Parlo d'uns ulls que escruten l'horitzó 
perquè una nit s'hi ha d'ofegar la lluna, 



Ratxes de vent
amb tenen reclòs
m’espanten
m’esporugueixen
soc flor de pitimini 
llegeixo poesia
jrrof



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"Un blog sense comentaris és un mort en vida"