els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

divendres, 27 de novembre del 2015

mail entre elàtics


fotos per jrrof, els voltans de casa meva
mail entre elàtics (ELA)

Hola el meu estat de salut està millor, la nit passada, sols una vegada he petit, del toll aturat de mucositat, la resta he dormit amb mascareta i sense com un liró.

El meu poble de naixement axis com el quatre fills va ser a un poble veí de la Garriga, Llerona un poble rural i pagès, de fet el pare era pagès. t’ho conto doncs la nostre casa no hi avina tanques, si un galliner, mai ens havien robat.

Ara compte, del traster varen robar-me la bicicleta dels any 80/90, li tenia molt apreciï, doncs va ser comprada amb molt esforç i la guardava com record.

Ara des de la llunyania em pregunto com ens ho fèiem... la meva dona i jo per pujar quatre fills, nois dos del 69 i 70, noies dos del 73 bessones, un hort per cuidar (el pare ens va deixar el 75) moltes hores a la feina, dissabtes inclosos i algun que altre diumenge, a mes de les sortides amb el CCG tots els matins de diumenge. La bici era la meva bàrbula d’escapament.

 
Els nets la neta gran 15 i el petit sis. Tots a la Garriga menys un.

Gracies per recordaren el nom de la mestressa del supermercat, se m’havia ben oblidat.

Ahir varen donar-me l’alta, no cal treure els cargols i el ferro, doncs si no amb moleta, ja i està be. Si m’aguanto de peu, i poc, però el suficient per mantenir la autonomia, camino amb un balco o taka taka. Tothom diu que hauria de caminar més per casa, la veritat es que tinc por de caure.
 
Ara experimento amb càmeres de rodet, en tinc varies. Avui he recollit les fotos revelades ¡¡¡GUAPAS!!! però no m’han donat el disc, jo tampoc l’havia demanat. Intentaré escanejar-les per tu.

Avui he sortit tard mes de les dotze, dons avui tocava fisioterapeuta, ell i jo som u, fa molts anys que be a casa, els divendres estirament braços i cames. Crec que ell li dec la sort de caminar, també m’atenc el dimecres la respiració, aquesta es la que amb dona més problemes.

Em pregunto ¿podria penjar aquest mail en un post el bloc i només tu i jo sabríem qui son els protagonistes? amb sedueix la idea, i tu crec que també. Obviaré els noms reals menys el meu.

Abraçades
Josep


dissabte, 14 de novembre del 2015

a maria!

 a Maria!
dijous, 12 de novembre del 2015 / 3699

Definició
Apòcope d’Ave Maria, salutació d’entrada amb què es crida l’atenció de la gent de la casa; salutació per la qual un parroquià o visitant anuncia la seva presència quan entra en una casa o botiga i no hi veu ningú.
A Maria! On sou? Que no hi ha ningú?
A Maria! Sóc el carter!
A Maria! Ja he arribat a casa!
També és diu Au Maria!; antigament també es feia servir la salutació Ave (o AuMaria Puríssima.
Usos
Així que ha tustat als vidres de la perruqueria amb el puny feble desitjant que ningú no respongués i ha sentit la veu que feia «ja vaaa!», s’ha tret la boina i ha començat a preparar quatre paraules que no espantessin la dona, i quan s’ha obert la porta ha saludat a l’estil catòlic català i ha improvisat com ha pogut:
   —A Maria! Amb el seu permís… M’envia la seva neboda, la senyoreta Morín… A la fonda… a la fonda, ha passat una cosa molt i molt grossa, però que encara no sabem, ningú no ho sap, i la seva germana, o sigui la senyora Mariona, que és l’única que podria explicar-nos què carbons ha passat a la fonda… ja no ens ho podrà explicar… vull dir… que no ens ho explicarà mai, mai de mai…, no sé si m’entén, senyora Encarnació, perquè, de moment, per la seva aparença, és morta.
   —Qui és morta!?
   —La seva germana.
Carme MelchorLa filla de l’escocès (Barcelona: Proa, 2014)
Era un poble, diguéssim no com ara perquè ara hi ha els cotxes, molt tranquil. El que sí recordo, que no em marxava mai de la imaginació que, els costums que teniu aquí d’entrar i dir: «Ah Maria!», i les portes totes obertes: «Ja pots passar», i si no passaves t’estaves una estona dient: «Ah Maria!». Una de les meves germanes me diu: «Per què diuen ah Maria, aquí?», dic: «Perquè mira, Maria és un nom que poden haver-n’hi moltes a les cases, però seria com vosaltres dieu eiii!, doncs aquí diuen un nom i ja està». Bé, doncs ara allò ja s’ha acabat, eh?, la tranquil·litat que jo he viscut de joveneta, entrar, deixar la porta i jo ser allà baix de l’hort, i ara, ara ja no et pots fiar ni del que passa.
Testimoni de Conxita Muñoz recollit a Els refugiats de la Guerra Civil a les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany (1936-1939), a cura de J. Maymí, J. Ros i X. Turró (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006), pàg. 84

A MARIA! jo de petit l’havia escoltada moltes vegades, al arribar a una casa (aleshores totes estaven obertes) A MARIA!, A Maria! On sou? Que no hi ha ningú? A Maria! Sóc el carter! A Maria! Ja he arribat a casa!  també era usada aquesta, més refinada per els catòlics  de la època Ave (o Au) Maria Puríssima! 

eiii! devosguart! adéusiau! arreveure! Josep


a Maria! 
a Maria!
a Maria!
a Maria!
a Maria! 

dijous, 5 de novembre del 2015

quanta ràbia que tinc

pons de diàleg

 Camins de diàleg
lletra /
Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades...
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l'he malmenada...
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l'alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables. 

Pons de diàleg