els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 29 d’abril del 2010

coses de garriguencs

















Canon EOS 400D 29/04/20101 entre les 11/12 hores per jrrof

Coses de garriguencs... L’hort d’en Joan Garriga

En Joan és un home enganxat a la terra, malgrat els anys i les nafres de salut ell va fen i quant se’n cansa seu una estoneta, té la cadira a peu del tros que mana, com molt be diu ell a casa assegut al sofà ja no caminaria, de fet sembla que sigui la seva postura ajupit, doncs quant s’aixeca no hi ha maneres d’aconseguir la verticalitat del seu cos entrat amb anys i pegat a la terra, treballa de bon matí fins al migdia, cap a casa dina i la migdiada i decans fins l’endemà, no te dies festius les plantes se lo impedeixen.

Hi ha vinya emparrada, figueres podades baixes doncs per agafar el fruit sense escales, unes ufanes faveres deixant veure just les faves tendres, pesoleres farcides de pèsols petits, recent plantades hi ha pebroteres, alberginieres i tomaqueres. També un rengla llarguíssim de juliverts. No hi ha un brot d’herba enlloc, la seva magalla no para d’escardar la terra.

En Joan és feliç se’l veu feliç a pesar dels anys i les moltes nafres al cos, ara treballa sol, abans tenia un company que l’ajudava, ara per les collites grans en Jordi es que l’ajuda. De fet en Jordi mena un tros on ara i te plantades cebes.

Aquets idíl·lic paradís està situat al nord de la Garriga, a la barriada de Querol per on passa el Camí Ral, reuneix un grupet de cases antigues i alguna refeta de nou, el demés tot és horta de particulars. Josep Rof Rof

dilluns, 26 d’abril del 2010

sabates

Canon EOS 400D 25/04/ 2010 12:46 per jrrof

Ara i avui m’adono que aquestes sabates que fa anys que les hi faig la vida, amb duraran per sempre més, elles preservades de trepitjar els terres va reposades els estreps de la cadira de rodes, ella es la que ens passeja per tot. Josep Rof Rof

“Ahora y hoy me doy cuenta que estos zapatos que hace años que les hago la vida, me durarán para siempre, ellos preservadas de pisar los suelos recostados a los estribos de la silla de ruedas, ella es la que nos pasea por todo”.

Añadido: en atención de Soni una joven y bella amiga

Pero no amo tus pies
sino porque anduvieron
sobre la tierra y sobre
el viento y sobre el agua,
hasta que me encontraron.
Neruda

dimarts, 13 d’abril del 2010

abril flores mil!!!

¡¡¡Felicidades amigos feisbuqueros!!!

¡¡¡Los que cumpláis años en abril!!!

¡¡¡Años de flor en flor!!!

Rosa Filbà Rosàs 10 de abril // Mª Carme Solanic 12 de abril // Sergi Cots 14 de abril · 32 años // Núria García 14 de abril // Periódico La República (Fecha de nacimiento: 14 de abril de 1931-79 anys) // Mª Teresa Casallachs 14 de abril // Josep Rof Rof 16 de abril · 67 años // Alícia Bernabé jueves, 22 de abril · 63 años // Josep Massaguer Bousábado, 24 de abril · 50 años // Julia Costa sábado, 24 de abril // Montserrat Enero Inglès Domingo, 25 de abril · 56 años // Pere Corbalan Domingo, 25 de abril · 56 años // Para todos FELICIDADES!!!

***

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
¡esas... no volverán!.

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.

Pero aquellas, cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
¡esas... no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido...; desengáñate,
¡así... no te querrán!

Poemas de Gustavo Adolfo Bécquer

dilluns, 5 d’abril del 2010

Setcases

Canon EOS 400D 02/04/10 per jrrof







2 / abril / 2010

La MacLaren a dalt de la Papiona fem camí a la Vall de Camprodon fet l’estada a Setcases, he dinat al restaurant, he fet el camí de font, he pujat a l’apartament, he fet fotos, a l’endemà després de passar una llarga nit, insomni, calor, fred, tremolors, estava desenfundat, com una cera fosa, encara que haig de reconèixer que m’ho he passat bé, el meu feble cos no suporta tant de trasbals, arropat en tot moment sota el paraigua familiar, havem m’ho passat d’allò mes be, no crec que pugui repetir-ho, anem disminuint forces i els espais son llargs de coincidències a Setcases, del meu estat de salut, allà és un m’adono que vaig deixant coses, per referent el camí de la font, un dia vaig deixar anar-hi caminant, un altre amb la cadira manual m’hi varen dur empenyent, ahir la electrònica m’hi va portar, gracies a tots per donarem aquet petit plaer irrepetible.

Per els esforços que amb deixen baldat, per la malaltia que no vol sotracs, penso que ahir he posat fi per gaudir una altre vegada de Setcases, ho tinc clar, us ho volia dir.

Josep el marit, el pare, l’avi i el sogra.

Apunts: Per complicar-me l’estada, he viatjat sense raspall de dents. Una vegada a casa he dormit i descansat 16 hores seguides, amb formigueig per tot el cos, badalls a tot drap i algun que altre espasme muscular i molt de cansament. Però content per haver visitat de nou la meva estimada Setcases.